dijous, 30 d’agost del 2012

Estimar des de la llibertat

Em considero una privilegiada per estimar tant durant molt de temps. Va ser preciós. 
Ara no vull necessitar de l'altre per sentir-me viva. Què fàcil era maquillar l'amor de desig de protecció, companyia, lleialtat, admiració, seguretat...

Estic convençuda que estimar des de la llibertat més absoluta és estimar doblement.

I des d'aquesta llibertat només et demanaré que no em diguis vine, només acompanya'm. No em diguis et dono, només regala-m'ho. No m'ajudis, només segueix-me. No em portis, només agafa'm de la mà. No em diguis el que vols que faci, només fes-ho i, tant si et segueixo com si no, mai dubtis del meu amor. 

I a estones caminar agafats i d'altres sense donar-nos les mans però sentint-nos molt a prop, des de la nostra llibertat.


21 comentaris:

  1. Respostes
    1. Un petó i una forta abraçada Jaume..., des de la meva llibertat ;)

      Elimina
  2. Ui, que fàcil és dir-nos que ens farem companyia i que no ens imposarem mai res. Que difícil és dur-ho a la pràctica. Des de la teva llibertat, gaudeix-ne si ets capaç d'acomplir les teves paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu no és fàcil, ho sé, però ho vull així. I voler és el pas més important per fer-ho ;)
      Un petonet

      Elimina
  3. Acabes de descriure la relació perfecte, estimar-se en llibertat...Respectant en tot moment l'espai de l'altre.
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llibertat i el respecte...dos conceptes imprescindibles per estimar i sentir-se estimat.
      Molt bona nit guapa!

      Elimina
  4. Un texte que segur que surt de molt endins. Una visió perfecte de l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramón, sí un texte que surt com a resultat d'una evolució personal. No sé si és una manera d'estimar perfecte, però ara és la que vull rebre i la que vull donar.
      Un petonet

      Elimina
  5. És la manera més bonica d'estimar i vull pensar que la més natural, tot i així és difícil aconseguir-ho. Sempre m'he trobat amb parelles que han limitat aquesta llibertat. Però mai és impossible! Una abraçada ben lliure ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, en tota relació és imprescindible establir unes bases i és important anant revisant-les i actualitzant-les si cal, però sempre com a resultat del que vol la parella, tots dos.
      Pot ser difícil però no impossible!

      Un petó bonica!

      Elimina
  6. La llibertat, amb l'amor sempre hi ha petites o gran renúncies.
    L'amor que no ens porti a l'esclavatge de la rutina, però, tot plegat massa complicat.
    La llibertat absoluta, vols dir que existeix???
    Tant de bo, la trobis!!!
    Petonssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafene no creguis que és tant complicat, a mida que ho poses en pràctica te n'adones que hauria de ser sempre així.
      Molts petons!

      Elimina
  7. M'agrada molt com ho expliques, i sí, potser sigui difícil, però no impossible. Necessitem models nous sobre l'amor.

    Et desitjo molta sort i molt d'amor, en llibertat. És preciós!

    ResponElimina
  8. la primera base d'una relació ha de ser la llibertat acompanyada d'una bona confiança.....la resta només cal deixar-la fluir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Joan! llibertat i confiança, un tàndem per l'amor.
      Petons!!!

      Elimina
  9. Em sembla d'allò més raonable. No hauria de ser sempre així? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hauria de ser sempre així. Però el model que hem tingut molts fins fa poc és de sacrificis, renúncies i dependència. Tres aspectes que fan de l'amor quelcom poc espontani.
      Una abraçada

      Elimina
  10. M'ha encantat, i com tú dius "ho vull així" i quan volem una cosa ja tenim un tant per cent molt guanyat per aconseguir-ho!

    ResponElimina