dimecres, 4 de gener de 2012

Ai, el Gym!

Estic de vacances i a part de passejar, quedar amb amics, riure, plorar, fer dinars i sopars, menjar-me el cap, comprar algun regal, i llegir...vaig diàriament al gimnàs. I què diferent és de dia, amb prou hores dormides, ben esmorzada i amb ganes de cremar energia.
Què diferent!
Val a dir que faig esport perquè m'agrada i em va bé, però he de buscar el forat a la meva agenda. Vaig a la nit, cansada de l'activitat física de tot el dia, amb manca d'hores de son i sovint amb una mica de gana. Això fa que faci les classes o l'entrenament oportú, gaudeixi sense pensar en el cansament i ni em fixi de qui tinc al costat.
Aquests dies tinc prou temps, ganes i llum solar com per observar als meus companys/es de gimnàs.

Avui  he fet bicicleta i rem a la sala de màquines. Eren les 11,30h, i he vist aquesta sala com una fàbrica de teixit muscular, el meu també és clar. He de confessar que internament he rigut.
Les persones que hi havien eren molt diferents a les de la nit. Juro que no havia vist tanta massa muscular junta en ma vida. Ni tant cos bronzejat al mes de gener. I en el procés de fabricació del múscul, m'he fixat en les expressions dels rostres: venes inflades; cares contretes fregant el restrenyiment; totes les tonalitats del vermell pintats als rostres; ulls plorosos i ensangonats; sorolls espirant l'aire dels pulmons com si s'haguessin esmorzat un cafè calentonet amb un croissant farcit de wasabi; i suor, molta suor, massa suor, de fet...tovalloles xopes de...suor.

Després he fet una classe d'aeròbic. L'edat de la gent era ben diferent a la de la nit.
Avui el professor habitual d'aquesta classe estava de vacances i l'ha fet una altra persona que, com cada tècnic, té la seva manera de fer. Hem assajat passos aïllats. I no he pogut controlar el riure quan he sentit a molts dels avis queixar-se perquè no han fet ball, amb lo que els agrada la coreografia de salsa, samba, cha-cha-chà.

Realment ha estat divertit comparar els assidus del dia i la nit, realment tant diferents com el dia i la nit ho són. 
Ha estat agradable fixar-me en els meus companys de gym i trobar les diferències de cada moment.
Ara només em quedar anar a primera hora, a les 6,30h amb son i en dejú; però penso que no tinc tanta curiositat i què pot esperar.
 Ai, el Gym!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada