dissabte, 8 d’octubre del 2011

Un àngel...o potser dos!

A casa tinc coixins de plomes d'allò més còmodes. Fa uns dies, per un foradet d'un d'ells, van començar a sortir plomes que s'han ficat per tots els racons de casa.

Quan aquest matí he vist la catifa, de color de la magrana, plena de plomes blanques com la neu, m'ha sobtat la visió fins i tot divertida. 

He passat part del matí fent el que s'ha de fer quan desenes de plomes ocupen lliurement el terra de casa teva, he aspirat fins l'últim racó. Però encara van sortint!.

I si dic la veritat m'agrada  En el fons penso que ha vingut un àngel a casa i em va deixant pistes per allà a on passa. I cada vegada que veig un delicat núvol blanc moure's a l'obrir una porta, al passar per un racó o a l'entreobrir el balcó, em surt un gran somriure amb un xic de timidesa. 
Tan de bo aquest àngel es quedi per sempre més. I tan de bo no deixi mai d'enviar-me senyals, suaus, delicades i alegres.

2 comentaris:

  1. Bon dia Ona. Només 3 coses:

    1r. Cada dia escriius milor. Fa dies que no et deixo comentaris al bloc però hi ha textos preciosos. Aquest n'és un. Felicitats

    2. Els àngels són unes aparicions precioses, amables, encantadores… però vigila. Venen, t'enamoren… i marxen. No són bon negoci, t'ho dic per experiència.

    i 3r. Si el text era un ham he picat sense pietat. I si no ho era també!

    ResponElimina
  2. Impressionant, només conec a una persona que sigui capaç de signar com Angel Cristo :)
    Gràcies pel punt 1
    Pel punt 2, els àngels de debó existeixen, potser aquest no era un àngel si no es va comportar com a tal.
    Pel punt 3, no pretenia ser un ham, però veig que ets fàcil de pescar. si em permets un comentari, fuig de tot el que et recordi un ham, i prova a nedar més lliurement.
    De nou gràcies.

    ResponElimina