diumenge, 2 d’octubre de 2011

Un bon company

Ahir, la fresca recordava que la tardor ens està mirant de lluny i aviat s'aproparà sense vergonya. 
De cop vaig necessitar de tu. De la teva energia, de lo proper que et mostres, de tot el que em dones.

Sento que necessito algú més gran que jo per refugiar-me en la seva silueta, i tu em dones tot el que ets.

Durant la tarda, mentre parlava amb amics, et vaig perdre de vista, vas marxar. Et buscava amb la mirada i amb l'ànima. Què em passa que necessito que estiguis amb mi o al menys notar la  teva presència?. 

Però te'n vas anar sense acomiadar-te. I vaig plorar un altre cop de soledat. Sis us plau, vaig pensar, un altre cop no. I sí, vaig sentir de nou la gelor de l'abandó.

He dormit sense descansar, les imatges, les paraules i els sorolls sense sentit passejaven pel meu cap d'un cantó a l'altre i tornaven..

Avui em feia por comprovar que no hi eres. Però has tornat!.

Per molt llarga que sigui la turmenta, sempre tornes a brillar entre els núvols. Avui tornarem a compartir un altre dia ple de secrets, i tu em miraràs amb descaro i jo, com una adolescent, m'amagaré de tu desitjant que em trobis. 

M'escalfaràs i em deixaré escalfar.

M'abraçaràs i em deixaré abraçar.

Em donaràs llum i em deixaré il.luminar.

Gràcies sol!

El sol, el sol és el meu company de pensaments, de desitjos i de passejos. M'agrada tenir-lo a prop.

3 comentaris:

  1. Un sol per escalfar-te i aportar llum a la teva vida, en mig de tanta foscor.
    Un sol que ara ja és una mica el teu sol, perquè tu l'has estimat des dels teus mots escrits i compartits amb nosaltres.
    Quin escrit tant bonic!!!
    Malena

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Malena. Espero i desitjo compartir molta més llum i claror de sol amb vosaltres.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina