Satisfacció

Passejant m'he trobat a una ex-alumna de fa sis anys i a la seva mare. Inevitablement, hem comentat anècdotes de quan vam compartir tantes coses durant un curs escolar.

La mare, amb ulls de mare, m'ha dit que em recorden amb molt carinyo. Jo he somrigut.

La nena, amb ulls de nena, s'ha dirigit a la mare i li ha dit "tots els de la classe pensem que és a la que més estimem". Jo l'he abraçat.

No es pot expressar el que he sentit. No ha estat orgull, ni vanitat, ni pretensió; ha esta satisfacció, plenitud i felicitat.

Aquest fet m'ha despertar la melangia d'alguns moments preciosos compartits amb els nens i nenes, i he anat a buscar aquella llibreta que vaig omplint any darrera any, una llibreta plena de fotos i anècdotes que sempre m'il.luminen la mirada dels records.

I ha estat quan he trobat un missatge d'una família en els primers anys de professió, el missatge és el següent: "N'estem convençuts de que el nostre fill ha tingut molta sort al estar amb tu, a la teva classe. Sospitem que, sense adonar-se'n ha rebut una bona base per anar descobrint el que vol dir caliu i qualitat humana".

Després d'uns dies especialment tristos, aquest fet m'ha donat plenitud; i avui és especialment important deixar escrites aquestes sensacions i no guardar-les en un dels molts calaixos de la meva memòria

I és que treballar en una feina que t'apassiona no té preu, però a sobre que puguis arribar al cor dels més menut i romandre en el seus records, això és un gran regal de la vida.