dimecres, 12 d’octubre de 2011

La lluna

Ahir la lluna plena ens va regalar una llum especial, una lluna que amb intensitat ens il·luminava la platja, a on em vaig reunir amb amics.
I a la lluna, que em mirava fixament, li vaig parlar de tu, de quan junts la vam descobrir. De quan li enviàvem missatges perquè ens els fes arribar en la distancia. De quan li demanàvem que marxés una estona per poder estar sols... I de quan fa uns mesos, des del dolor en el post "El despertar",  li demanava que t'acaronés quan fos de nit.
Ahir també li vaig demanar coses, des de la modèstia  i la sinceritat de no poder fer-ho jo, li vaig demanar que il·luminés el teu camí, i que fos el que fos, el benestar i la felicitat tornés a tu.
Només ella sap tot el que vam intercanvia, les il·lusions, els reconeixements i les pors. Partint des de la franquesa i la claredat, des de l'intenció del perdó i de la renovació personal.
Ella em va escoltar, i sé que no s'oblidarà de cap detall de la nostra conversa. I quan ens tornem a trobar, ella seguirà estant impecable...i jo hauré alleugerit l'equipatge.Així vam quedar!

3 comentaris:

  1. Quant sentiment! Felicitats, poca gent te aquesta senseibilitat.

    ResponElimina
  2. Meravellós.
    Aquest és el millor camí perquè un dia tot aquesta generositat et retorni a tu per fer-te plenament feliç.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies anònim.
    Moltes gràcies Pruna.

    :-)

    ResponElimina