Sovint els camins de la teva existència es fan difícils de transitar. Amb freqüència estàs cansat i tot se't fa un mont. Moltes vegades hi ha forts sotracs que et deixen els peus i l'anima adolorida. I d'altres no arribes a identificar els colors de la teva pròpia vida.
Arribats a aquest punt pots decidir allunyar-te corrents; marxar; fugir per tal d'evitar un dany major. No mirar endarrere i esperar que la pluja netegi el camí de records i vivències Desviar la mirada...
No és aquesta la meva decisió. No fujo de res. Per sort els meus peus comencen a deixar d'estar adolorits i agraeixen allò que els ha fet forts, cada una de les passes que han fet possible el recorregut fins aquí, cada una de les desigualtats del relleu que m'han obligat a canviar de direcció. I amb tot això la certesa de que sempre bufa una brisa i només depèn de mi deixar-me portar per ella.
Fas bé perquè fugir no serveix massa de res.. Enfrontar-nos als inconvenients és l'únic que ens permet sortir victoriosos. De vegades ens tocarà perdre, però si no ho fem és impossible guanyar.
ResponEliminaGràcies Xexu. He de confessar-te que no és fàcil, però a la vegada no té preu sentirte bé amb el que sents, el que penses i aconseguir passar pàgina amorosament.
EliminaUna abraçada.
Bravo… ara anava a dir-te no sé qué però crec que en XeXu ho ha dit tot amb el seu comentari.
ResponEliminaSimplement felicitats per la decisió! ; )
Fugitivo gràcies per la teva felicitació.
EliminaIntueixo que el teu pseudònim no té res a veure amb les teves decicions ;) Si és així...felicitats a tu també.
Una abraçada.
D'acord, m'has pilat. Reconec que sóc un fugitivo una mica maldestre.
EliminaPerò cada vegada tinc més clar que aquí hi ha coses massa importants com per fugir, així que… ; )
Fas bé de no fer honor al teu nom...
EliminaÉs cert que hi han coses per les que val la pena quedar-se...fins i tot per una cosa tan insignificant com fer una cervessa amb un amic/ga ;)
Des de quan fer una cervesa amb una amiga és una cosa insignificant???
EliminaPosem data i ho arreglem! ; )
Jajaja...m'has enxampat! Posem data sí.
EliminaUn petó i una abraçada sense fugir : )
Bon cap de setmana Ona!
ResponEliminaMoltes gràcies Neus...Entre d'altres coses vull passar pel carrer de les Carolines, algú m'ha dit d'una casa "Casa Vicents" que m'ha impressionat i vull conèixer :)
ResponEliminaMolt bon cap de setmana per a tu també!
Una abraçada
Jo tampoc no fujo de de res ni de ningú. Tot ensenya que hi ha coses, persones i sentiments que no s'han de tornar a sembra o empeltar a l'arbre de la vida... Tot ens ensenya i ajuda, fins i tot els pedres del camí...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb bon onatge.
onatge
Hola Onatge,
Eliminaqualsevol cosa per petita que sigui ens ensenya, sí "Tot ensenya" i som nosaltres els que triem caminar amb el cap alt i mirant als ulls dels nostres companys de ruta.
Gràcies Onatge per la teva participació i per la teva càlida abraçada.
una gran i sàvia reflexió ona, sobre tot si pensem que la realitat és que per més que volguem córrer, no podem fugir de nosaltres mateixos
ResponEliminagràcies per la teva visita al meu blog, ens anem llegint i compartint
una abraçada
joan
Hola Joan,
Eliminaés cert que de l'únic que no pots fugir és de tu mateix... I és important tenir-ho present per actuar a la vida.
Gràcies Joan per la teva participació a Alquimia,
fins aviat.
Una abraçada
No podem pactar amb les dificultats, o les vencem o ens venceran. Així que si fuges, elles l'hauran vençut, i en aquesta vita brevis, no ens podem permetre el luxe de desaprofitar res de res.
ResponEliminaVinga, després del desviament, segur que trobaràs una bona drecera, i després te'n riuràs de tot plegat.
Un petó i sempre endavant!!!!
Gràcies Dafne! i...sempre, sempre endavant!
ResponEliminaUna forta abraçada
No sé si t´arriben els meus comentaris,
ResponEliminaperò alguna cosa novabé.
Bessets
Hola Sa lluna, aquest és el primer comentari que m'ha arribat...He mirat i no tinc constància de cap altre.
EliminaSento que hagi estat així.
Si vols tornar-ho a intentar estaré alerta.
Moltes gràcies Sa Lluna :)
Una forta abraçada!
Anar a i fugir de es diferencien en la força motriu, no pas en la ruta.
ResponEliminaTotalment d'acord Josep.
ResponEliminaSalut!