dissabte, 3 de març de 2012

Avui

Avui he pres una mica el sol, un sol amb una calidesa especial, ni massa fort ni massa suau. Un sol que no es deixava mirar perquè enlluernava més que altres dies. Un sol que comença a escombrar l'hivern i mostra la cara més tímida de la primavera. Una primavera que s'insinua com un  retorn a la vida. Un inici a pensar que tot està bé i que no podia ser d'una altra manera.
"Primavera ven i curame el hivierno"*, un hivern massa fred, massa cansat i massa llarg. 


 *Frase de la cançó  Las nubes de tu pelo

11 comentaris:

  1. Pot ser que en aquestes èpoques hagis viscut males experiències, però tampoc no cal culpar el fred. Bé, segur que hi ha gent a qui us afecta més que a altres. A mi m'agrada molt, el preferixo. Per mi, això que molts esteu desitjant amb deler, és el principi de la tortura. Ja aquests dies se'm comença a perlar el front de suor, i això no m'agrada gens. Però què hi farem, s'acaben les bones èpoques per mi, i comencen les vostres. Apa, a gaudir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xexu, tot i que anomeno la primavera i l'hivern...no em refereixo a les temperatures, sinó a l'hivernació que fa l'ànima en algun moment de la teva vida i al despertar d'aquesta, que justament està coincidint amb una estació primaveral...Pura i bonica coincidència.
      Moltes gràcies per la teva articipació.

      Elimina
    2. Siiiiiiiiii ...y ahora a guerrear contra el polen de la primavera y el aleteo de las mariposas ¡¡¡¡ salut

      Elimina
    3. Jajajaja...El aleteo de las mariposas és mágico; el polen y sobre todo la alergia a este quizás no es tan màgico verdad? ;)
      Gràcies Miquel!

      Elimina
  2. Fito & Chiripitiflauticos3 de març de 2012 a les 11:41

    Lo mejor del sol... el brillo de la luna.

    ResponElimina
  3. En medio del mar te sientes como en un desierto...
    Ja veig que ens la sabem...I no parlem de "mar" i de "llunes" que la liem :)
    Moltes gràcies Fito&amp per recordar-m'ho

    ResponElimina
  4. Quan l'ànima està tranquil·la tant li fot el fred com la calor. AIxí que si ara s'apropa la primavera, senyal que dins teu comencen a brotar noves flors, que de ben segur auguraran bona collita.
    No oblidis de regar-les cada dia, amb tot allò que ens fa feliç, i de tant en tant arrenca alguna mala herba, i llença-la que no passa res.
    Petonssss primaverals!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne moltes gràcies, és preciós el que em comentes.
      Les males herbes...no n'hi havia pensat, però és cert que surten de tant en tant, ja estaré atenta :)
      Un fort petó!

      Elimina
  5. Ja tenim ganes de solet i bones temperatures, la veritat és que no ens podem queixar, de vegades mire blogs, on marca 10 graus negatius, altres on les fotos de la neu i del gel em dónen un poc d'enveja...però m'encanta el meu Mediterrani, no sabría viure fora d'ací...
    Ja la tenim al caure, la primavera ens va fent colpets a l'esquena...
    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Remei, la primavera succeeix sempre a l'hivern, però jo ara es quan noto aquests "copets a l'esquena" que tu comentes...i m'agrada la sensació que em produeixen.
      Moltes gràcies!
      Petons

      Elimina
  6. Ja ve de gust l'escalforeta del solet, dóna tanta vida!. Com bé dius, que la primavera ens curi de l'hivern, malgrat també ha tingut coses boniques...

    ResponElimina