Aquest cap de setmana m'he sentit molt bé. Què he fet...? Viure amb els peus al terra, sense melangia ni sense perspectives. He gaudit dels aconteixements i les sensacions... i les he anat acceptant tal qual s'apropaven, s'instal·laven i passaven de llarg. Petites coses que m'han omplert, algunes en companyia i d'altres en solitari.
Després de tastar tot l'oposat al amor, que no és l'odi com de vegades es creu sinó la indiferència, he tornat a passar per un punt a on no recordava que ja havia estat, conscient que l'esdeveniment no era el mateix i que ni tan sols jo em sento la mateixa.
Demà tornaré a la rutina, als costums del dia a dia però rebutjant lligams i relacions limitadores, intentant no ensopegar amb la mateixa pedra, ara sé quina és i quina és la drecera que puc agafar per esquivar-la.
M'omple caminar plegats en aquesta part del trajecte. Ara puc dir t'estimo i m'estimo a la vegada.
Vaja, tot això sona molt bé, especialment per la seguretat de les paraules, no semblen pas buides, al contrari, estan plenes de significat i de decisió, i així és molt més fàcil dur a terme aquestes intencions.
ResponEliminaMoltes gràcies Xexu! Sí, la decisió està presa. Ara queda tirar endavant amb força.
EliminaUn fort petó
Veig que els últims posts d'aquest bloc comencen a agafar un aire més que engrescador. I respiren una actitud que només pot portar a un fi… aquell que tu decideixis.
ResponEliminaUna abraçada i moltes felicitats!
Hola "Prohibit no avançar" si em permets crec que aquest nom teu hauria de figurar dintre de les senyals de circulació..però seria exclusivament pels vianants. Ja m'estic imaginant el logo ;)
EliminaDesitjo que les decisions preses em portin pau. Però si no fos així...ara em dono permís per equivocar-me...i començar de nou.
Ja veus Ona, no hi ha forma de que arribin els comentaris, o no tots, cosa de bruixes?
ResponEliminaQue tenguis un bon dia!
Ei, Sa Lluna...ara siiiiii! Esperem que les "bruixes" marxin i els teus comentaris arribin!
EliminaUna forta abraçada.
Hola Ona, maca!
ResponEliminaCom ja he dit alguna vegada en el meu bloc o en algun comentari en algun bloc amic, el que no s'ha de perdre mai és la capacitat d'estimar i de ser estimat. Quan es perd això... ja res importa.
Que siguis estimada, amiga meva... i que tu t'estimis!
Un petó molt fort!!!
"Estimat" amic ;)
Eliminaestic totalment d'acord amb el que dius.
Penso que el més important és no deixar d'estimar-te, si ets capaç d'això és molt més fàcil rebre i donar amor.
Una abraçada plena "d'estima"!
Estima´t i no consentis mai, deixar-ho de fer!!!
ResponEliminaEm recordes tant a mi, fa uns quants anys!!!
Que la primera nit que vaig entendre que la meva solitud era la meva alliberació, asseguda al sofà, vaig assaborir la infusió més bona de la meva vida. Havia entès tot el que vivia!!!
Ànims, i molt bon cap de setmana!!!
Moltes gràcies Dafne, m'agrada lo de "la meva solitud era la meva lliberació". Sí ara ho veig clar.
EliminaMira, ara m'han vingut ganes de fer-me una infusió i prendre-la al sol. Si vols estàs convidada : )
Molts petons guapa!
No saps com t' entenc perque es dur i mes quan és l' indifèrencia la que ha dormit tan de temps a l' altra costat del llit, pero com diu Dafne a vegades amb la mes insignificant de les situacions t' adones de que la vida es teva i comença justament en aquest moment en el que ets capaç de pensar amb tu i creuret de que ets única.
ResponEliminaPetonet guapa i molta llum per tu
Hola Marta, gràcies pel que em dius.
EliminaRealment adonar-te que ets això que sents i que no has de buscar res més erquè ja ho ets...no té preu.
Si vols una infusió estic a punt de fer-me una, estàs convidada!
Una forta abraçada guapa.