El pont de l'ahir i el demà

Estàs en el pont de l'existència sense saber per on caminar, experimentant la teva pròpia soledat. 
Et sents estrany quan t'abraço, de vegades ho demanes i t'agrada, sense el teu permís et molesta. T'agrada que et cuidi però refuses les atencions. T'enfades sense raó i rius sense saber perquè.  

Moltes vegades et sents baix però ets mot alt, ets sents nen però ets molt gran, et sents adult però encara no ho ets.

Estàs en el pont de estimar com un nen...o com un noi. 

Estàs creuant la passera corrents, i cada dos per tres t'atures per rebutjar suggeriments, idees, creences, experiències, escoltar, mirar...;sense adonar-te que tot això t'ajudaria a sentir el camí i avançar.

Et trobes en el pont de l'adolescència emboirat amb els records de l'ahir, el buit del demà i fent equilibris en l'avui. Aquesta boirada espesa et confon i sovint no et deixa ser feliç.

No puc caminar per tu, ni aixecar-te quan caus, ni consolar-te quan t'equivoques. Però només si tu vols, puc caminar al teu costat en silenci, esperar quan ensopeguis, somriure't quan avancis i abraçar-te quan arribis. Només si tu vols.