dissabte, 26 de març de 2011

Ja és de nit...

Un dia més tanco el llum. El meu cos vol descansar. Tanco els ulls i noto una escalfor familiar que recorre la meva cara formant un petit riu tebi, fins mullar el coixí.
Penso en tot el que has estat. I en tot el que ja no podràs ser.
La tristor m'abraça, i jo necessito tant una abraçada que em deixo acaronar fins que els meus pensaments i el meu cor poc a poc es van desconectant...
Bona nit....! Fins demà....!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada