diumenge, 20 de maig del 2012

Nedant perillosament

L'aigua em relaxa d'una manera increïble, sobretot el nedar tranquil·lament amb els pensaments perduts en altres aigües...
Tenia una hora per davant sense presses i he decidir anar a la piscina. He entrat a l'aigua sentint amb plaer la fredor que rodejava el meu cos.
Havia fet poques braçades quan ha entrat un nedador corpulent, d'avançada edat. Fins aquí cap problema, el carril es prou gran com per tenir dues direccions, ja se sap, sempre per la teva dreta. Però el que m'ha cridat l'atenció és l'artefacte que portava a les mans, unes ulleres per bussejar amb tub inclòs. He de confessar que m'ha sobtat, tot i què no li he donat més importància, en un principi se m'ha passat pel cap "potser ha perdut quelcom i es proposa recuperar-lo". Res més enllà de les intencions de "Moby Dick".
El submariniste, sense ser conscient, m'ha robat tota l'atenció: arrasava per allà per a on passava xapotejant con un nen a la seva primera piscina, els braços semblaven aspes de molí i els peus apaleaven l'aigua sense pietat.
La veritat és que he intentat anar quan ell tornava i a l'inrevés. Però malgrat el gorro de goma, les oïdes tapades per la pressió que exerceix l'aigua i la voluntat d'allunyar pensaments, quan s'apropava notava lo més semblant a la remor d'un tsunami.
El moment més aterrador ha estat quan jo nedava esquena i, sense previ avís, he notat com un cos no identificat m'ha envestit qual balena aixecant un veler , entenen el valer jo i la balena el submarinista.
Ja cap al final de la sessió, i en una de les seves embranzides, li ha entrat aigua pel tub fent un bon glop d'aigua clorada amb canya de diàmetre gran. Això ha fet que treies el cap de l'aigua per primer cop després de 3/4 d'hora, i que descansés ell, l'aigua, la resta de nedadors i principalment jo.
Confesso que m'ha alegrat l'entrebanc...perquè ha estat els minuts que he necessitat per fer les meves darreres piscines serena i alleugerida. Gaudint del bany sense la por que genera nedar entre balenes.

13 comentaris:

  1. Hahaha… vés que no és digués Willy i estés entrenant pel "salt" definitiu!
    Tu sempre amb esports de risc, eh? Compte! ; )

    ResponElimina
  2. Cousteau, a partir d'ara comparteixo i tinc molt present el comentari que fas en el teu llibre "El planeta de las ballenas":
    «De todas las especies de ballena, la más ruidosa, la más habladora, la más exuberante y la más imaginativa es la ballena jorobada. Es el Caruso del océano: rechina como una bisagra vieja, tan melodiosa como un tenor de opera»

    Gràcia per avisar als nedadors piscineros.
    Mai se sap a on és el perill...ni quina forma té! A partir d'ara em ficaré a l'aigua amb precaució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, sí… la famosa "ballena jorobada amb ulleres i tub d'snorkel". Molt perillosa!

      Elimina
  3. Doncs vaja, gent matussera n'hi ha a tot arreu, però què feia un home amb ulleres i tub i tot nedant en una piscina? Això és el que no acabo d'entendre.

    ResponElimina
  4. Tan fàcil que és viure i deixar viure, gaudir i deixar gaudir, respectar i ser respectat. Mai entendré a aquells que es creuen que la resta de la humanitat ha de participar de les seves bogeries. Potser no ho entenen que tothom necessita un espai per a ell sol?????
    Un petonàs i una bona entrada de setmana!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat l'agobi que em va general, el millor de tot va ser la capacitat meva per sortir de la piscina amb un ampli somriure, tot plegat havia estat tant irreal!. I ara continuu recordant el moment amb un somriure.
      Hi ha gent per a tot, però el gaudir depend només de tu, si vols.
      Bona nit Exorcista i molt bona entrada de setmana per a tu també!
      Ah! i vigila a no menjar masses cireres :)

      Elimina
  5. A vegades la vida ens sorprèn d´una forma increíble...no vares mirar si portava fusell d´assalt, ufff!!

    Eiii que a mí m´agraden les cireres i no tinc cirerer, mem si entre els dos em podeu enviar unes quantes, amb permís dels ocells, clar ;)

    Ben relatat Ona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa lluna,
      aviat veuré en quin estat estan les cireres. Ja t'explicaré :)
      Fins aviat!

      Elimina
  6. Que no hi ha normativa a la piscina??? O aquest era el regidor d'esports, i feia el que li peta!!!
    No sé, cada cop la gent està més sonada!!!
    La propera vegada pren un arpó!!!!
    Una abraçada xipollejada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dafne, la veritat és que no li vaig veure gaire la cara...però que feia el que li petava, sí.
      La propera vegada aniré a una altra piscina :)
      Petons!

      Elimina
  7. Ves amb compte amb Willy!
    La veritat és que a les piscines tal i com dius al text han d'haver-hi dos carrils. I et vas queixar ni res?

    ResponElimina
  8. Hola Maria, benvinguda a Alquímia.
    En realitat hi ha diferents carrils, però estaven ocupats amb cursos, i els que quedaven era el "ràpid" i el "lliure", i tant Willy com jo vam triar el mateix.
    Ara, abans de triar carril, observo molt amb qui l'he de compartir.
    Una abraçada i fins aviat!

    ResponElimina