L'aigua em relaxa d'una manera increïble, sobretot el nedar tranquil·lament amb els pensaments perduts en altres aigües...
Tenia
una hora per davant sense presses i he decidir anar a la piscina. He
entrat a l'aigua sentint amb plaer la fredor que rodejava el meu cos.
Havia
fet poques braçades quan ha entrat un nedador corpulent, d'avançada
edat. Fins aquí cap problema, el carril es prou gran com per tenir dues
direccions, ja se sap, sempre per la teva dreta. Però el que m'ha cridat
l'atenció és l'artefacte que portava a les mans, unes ulleres per
bussejar amb tub inclòs. He de confessar que m'ha sobtat, tot i què no li
he donat més importància, en un principi se m'ha passat pel cap "potser
ha perdut quelcom i es proposa recuperar-lo". Res més enllà de les
intencions de "Moby Dick".
El submariniste, sense ser conscient,
m'ha robat tota l'atenció: arrasava per allà per a on passava xapotejant
con un nen a la seva primera piscina, els braços semblaven aspes de
molí i els peus apaleaven l'aigua sense pietat.
La veritat és que
he intentat anar quan ell tornava i a l'inrevés. Però malgrat el gorro
de goma, les oïdes tapades per la pressió que exerceix
l'aigua i la voluntat d'allunyar pensaments, quan s'apropava notava lo
més semblant a la remor d'un
tsunami.
El moment més aterrador ha estat quan jo nedava esquena i, sense previ
avís, he notat com un cos no identificat m'ha envestit qual balena aixecant un veler , entenen el valer jo i la balena el
submarinista.
Ja cap al final de la sessió, i en una de les seves
embranzides, li ha entrat aigua pel tub fent un bon glop d'aigua
clorada amb canya de diàmetre gran. Això ha fet que treies el cap de
l'aigua per primer cop després de 3/4 d'hora, i que descansés ell,
l'aigua, la resta de nedadors i principalment jo.
Confesso que
m'ha alegrat l'entrebanc...perquè ha estat els minuts que he necessitat
per fer les meves darreres piscines serena i alleugerida. Gaudint del
bany sense la por que genera nedar entre balenes.
Hahaha… vés que no és digués Willy i estés entrenant pel "salt" definitiu!
ResponEliminaTu sempre amb esports de risc, eh? Compte! ; )
Cousteau, a partir d'ara comparteixo i tinc molt present el comentari que fas en el teu llibre "El planeta de las ballenas":
ResponElimina«De todas las especies de ballena, la más ruidosa, la más habladora, la más exuberante y la más imaginativa es la ballena jorobada. Es el Caruso del océano: rechina como una bisagra vieja, tan melodiosa como un tenor de opera»
Gràcia per avisar als nedadors piscineros.
Mai se sap a on és el perill...ni quina forma té! A partir d'ara em ficaré a l'aigua amb precaució.
Ah, sí… la famosa "ballena jorobada amb ulleres i tub d'snorkel". Molt perillosa!
EliminaDoncs vaja, gent matussera n'hi ha a tot arreu, però què feia un home amb ulleres i tub i tot nedant en una piscina? Això és el que no acabo d'entendre.
ResponEliminaNi jo Xexu, ni jo!
EliminaTan fàcil que és viure i deixar viure, gaudir i deixar gaudir, respectar i ser respectat. Mai entendré a aquells que es creuen que la resta de la humanitat ha de participar de les seves bogeries. Potser no ho entenen que tothom necessita un espai per a ell sol?????
ResponEliminaUn petonàs i una bona entrada de setmana!!!!
Malgrat l'agobi que em va general, el millor de tot va ser la capacitat meva per sortir de la piscina amb un ampli somriure, tot plegat havia estat tant irreal!. I ara continuu recordant el moment amb un somriure.
EliminaHi ha gent per a tot, però el gaudir depend només de tu, si vols.
Bona nit Exorcista i molt bona entrada de setmana per a tu també!
Ah! i vigila a no menjar masses cireres :)
A vegades la vida ens sorprèn d´una forma increíble...no vares mirar si portava fusell d´assalt, ufff!!
ResponEliminaEiii que a mí m´agraden les cireres i no tinc cirerer, mem si entre els dos em podeu enviar unes quantes, amb permís dels ocells, clar ;)
Ben relatat Ona!!
Hola Sa lluna,
Eliminaaviat veuré en quin estat estan les cireres. Ja t'explicaré :)
Fins aviat!
Que no hi ha normativa a la piscina??? O aquest era el regidor d'esports, i feia el que li peta!!!
ResponEliminaNo sé, cada cop la gent està més sonada!!!
La propera vegada pren un arpó!!!!
Una abraçada xipollejada!!!!
Hola Dafne, la veritat és que no li vaig veure gaire la cara...però que feia el que li petava, sí.
EliminaLa propera vegada aniré a una altra piscina :)
Petons!
Ves amb compte amb Willy!
ResponEliminaLa veritat és que a les piscines tal i com dius al text han d'haver-hi dos carrils. I et vas queixar ni res?
Hola Maria, benvinguda a Alquímia.
ResponEliminaEn realitat hi ha diferents carrils, però estaven ocupats amb cursos, i els que quedaven era el "ràpid" i el "lliure", i tant Willy com jo vam triar el mateix.
Ara, abans de triar carril, observo molt amb qui l'he de compartir.
Una abraçada i fins aviat!