diumenge, 19 de febrer del 2012

Un petit viatge en tren

Tot va canviar a les acaballes d'un dia complicat. Quan tot just marxava el sol va arribar el tren que em va porta cap a la calma. I vaig pujar a ell.
Al final del trajecte...instants plens de pau, assossec i tranquilitat, que van fer d'un dia qualsevol un dia especial. 
Recordo el color groc, la calidesa d'unes mans, el dolor que provoca la rissa quan es té un esquinç a les costelles, el blau cel, el silenci d'una abraçada, un cambrer atípic, cançons, amistat...  i oblidar perquè el dia havia començat tant trist.
A la tornada, vaig baixar a l'última parada "Soledat".  Però aquesta vegada em sentia tant plena d'amistat que no li vaig tenir por. 
I una vegada a casa, al tancar els ulls, vaig pensar que havia valgut la pena agafar aquell tren. 
I recordant cada estació em vaig adormir.

12 comentaris:

  1. Sempre es bo anar cap a qualsevol lloc perquè a vegades ens deixen instants per emmarcar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que és així. Gràcies Marta, ho tindré molt en compte.

      Elimina
  2. La soledat buscada mai no és mala companya, amiga meva i més de la forma que tu la veus...
    Gràcies per aquesta reflexió o pensament en veu alta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Remei.
      He de confessar-te que estic en ple procés d'acceptació de la meva soledat, i quan més la miro de cara més valenta em sento.
      Un petó.

      Elimina
  3. Ben trobada Ona,
    Ja fa anys, la soledat va ser la meva companya, al principi no la comprenia; al cap dels mesos, va ser la meva alliberació. Per tant, aquest tren que circula en les nostres vides s'atura perquè té parades obligatòries, i de vegades ens dóna més informació de la que veiem.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Dafne, tens tota la raó, tot i que m'ha costat molt arribar a aquesta conclusió, i no pensis...que de vegades encara la ignoro :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. El millor dels trens és que, encara que a estones s'aturen, sempre es tornen a possar en marxa.
    I encara que en perdis un, tard o d'hora n'acaba passant un altre.

    ResponElimina
  5. Hola, crec que et conec...el teu cognom és "vina'm a veure que tinc fred" :)
    És cert el que dius, també una cosa important és que una vegada a dalt, si no t'agrada el paisatge pots baixar a la següent estació!

    ResponElimina
  6. També som els nostres viatges, els que hem fet i els no hem volgut fer.

    ResponElimina
  7. Bona nit Ona, he estat una estona llegint el teu bloc per conèixer com es. Són pensaments de la teva vida escrits de manera que fan que gairebé sentis el mateix. M'ha agrada't llegir-ho però et confeso que m'allunyo de les coses tristes per no posar-me trista encara que aquest cop faré una excepció i m'aproparé. Salutacions.

    ResponElimina
  8. Hola Neus, ja saps que sempre que et vingui de gust estàs convidada a casa meva.
    Moltes gràcies pel teu comentari.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina