Retrobar amics...
no m'ho hagués imaginat mai!.
De joves vam compartir moltes risses, jocs, festes, confidències, caps de setmana... I al cap de molts anys ens tornem a trobar. I som molt diferents, però malgrat tot ens reconeixem de seguida. I tot torna a ser com si no haguessin passat els anys.
Sí que ha passat el temps i ens ha deixat una forta empremta, potser per això ens entenem i respectem més que abans.
Per a mi ha estat important sentir que puc comptar amb un amic que em regala energia, bons propòsits i somriures. Gràcies per transmetre'm tranquil·litat i la certesa de que el canvi és per millor perquè no podia ser d'una altra manera!
Los amigos no tienen precio...y jamás pueden superar los dedos de una mano...hay muy pocos... salut
ResponEliminaEs cierto Miquel, y yo añadiria que los conoces porque en los malos nmomentos siempre estan ahí, de una forma o de otra.
ResponEliminaUn abrazo
Avui, quasi per casualitat, he trobat el teu bloc. T'haig de dir que m'he empassat molt bona part dels teus darrers escrits. Són d'una bellesa, sensaulitat i descripció de vida interior increïbles. Enhorabona pel bloc i, per descomptat, et poso a la meva llista.
ResponEliminaHola Ramon Roura, moltíssimes gràcies pel teu comentari. Ja saps que estàs convidat sempre que et vingui de gust, per a mi serà un plaer.
EliminaI sobretot, benvingut a casa meva! Salut.
I com és que ens hi trobem bé? Hem evolucionat en la mateixa direcció, o simplement hem retrassat el calendari uns quants anys i veiem els altres i interaccionem amb ells com si no hagués passat el temps?
ResponEliminaPensem-hi.
Hola Josep,
Eliminarealment hem evolucionat però no en la mateixa direcció, tampoc hem aturat el temps...Tants sols hem reconegut l'essència de nosaltres, que amb l'evolució personal de cadascú fa que ens hi trobem bé.
Gràcies per la teva participació. Continuarem pensant :)
M'agrada el que dius "reconèixer l'essència", possiblement és la base d'una amistat.
ResponEliminaEnhorabona!
Gràcies Anònim!
ResponEliminaJo també crec que és la base.