La brisa del mar i l'ombra dels pins em van donar la força que necessitava per obrir-te la meva ànima.
L'aire em va afluixar la mirada, la frescor de l'ombra em va relaxar l'aparença, i el vent es va endur les dures paraules que expressaven un fort sentiment encadenat a mi.
Vaig aconseguir tornar-te a mirar als ulls, a ser capaç d'estar a prop teu sense ofegar-me en la meva respiració, i a percebre la teva sense notar que em prenies l'oxígen.
I finalment, vaig sentir el teu cos a prop del meu sense esvair-me en la teva escalfor.
I ara sento que començo a respirar, a mirar i a semblar-me a mi.
Em sembla que començo a conèixer a aquesta persona.
ResponElimina