diumenge, 11 de setembre de 2011

D'hora...

La llum m'ha despertat molt d'hora però m'he llevat, sé per experiència que una vegada dormo les cinc primeres hores en tinc prou i m'és impossible tornar a descansar. 

El dia es veia seré, però encara s'estava vestint de claror. He esmorzat acompanyada de molts amics invisibles que em parlen amb e-mails i missatges; i llegint alguna notícia dels diaris.
La claror ja havia esclatat i amb la frescor de les primeres hores del dia he sortit al carrer. Itinerari desconegut, objectiu un bany al mar. I així ho he fet. Ah, avui m'he endut la càmera, s'ha convertit en la meva memòria en color del que no vull oblidar.
Molt poca gent pel carrer, però tothom de bon humor, de fet avui és una diada important pels que ens sentim catalans. Els balcons tenien un color especial, el color del sol i de la força.

M'he entretingut en captar, amb la màquina de fotos, trossets del decorat de la meva vida. I després de més de dos hores perduda en el meu interior, m'he tornat a trobar amb l'immensitat i la bonança de la mar. Quants secrets em guarda profundament!. 
Com sempre ho fa, m'ha abraçat tendrament i jo he sentit que trepitjat una sorra ferma.

Encara era d'hora quan he tornat a casa, però estava tan satisfetament cansada que m'he adormir, barrejant en la son la realitat i els somnis.

3 comentaris:

  1. Sóc molt dormilega, però tal i com ho expliques, donen ganes de llevar-se molt d'hora els festius i ficar-te mica en mica en el nou dia. Penso que ho provaré.

    ResponElimina
  2. Caramel, ja veuràs com val la pena despertar els teus sentits al ritme que desperta el dia.
    Ja ens ho explicaràs! :)

    ResponElimina