dimecres, 11 de setembre de 2013

Rotllana

Diumenge 8 de setembre.

En Guillem, mentre juga a prop del seu pare que llegeix atentament el diari que té entre les mans, observa una foto plena de senyeres a la portada:
-Pare que és això?
-"la via catalana"? Moltes persones que volem poder decidir sobre el nostre futur a la nostra terra ens agafarem de les mans. M'acompanyaràs?
-Ah! Sí! És com fer una rotllana!
-Si però amb mooolta gent.
-Tots amics?
-No, amb gent que no has vist mai.
-I si no li vols donar la mà?...doncs li has de donar -contesta el nen de manera automàtica- L'Eli, a la classe, diu que toqui amb qui toqui li hem d'agafar de la mà quan fem rotllana. I farem una rotllana tu i jo i mooolta gent?
-Sí... I toqui amb qui toqui ens agafarem.
-...Una rotllana fins el cel! I després, seurem a terra o estarem de peus?
-Ben segur que de'n peus, que ja és hora fill.

El pare li fa un petó donant per acabada la conversa, el nen es queda pensant una estona i mira al pare.

-Pare?
-Sí- contesta el pare distret
-Tu em donaràs la mà?

El pare aixeca els ulls...

-Aquest any te la donaré jo a tu, però aviat tu me la donaràs a mi.



||*|| de la mà de 70 :) Som-hi a la mà de 72 Elfreelang

22 comentaris:

  1. Que bonic. No sé si és una història real o un relat, però és maca la innocència del nen.

    ResponElimina
  2. Nosaltres deixarem d'innocència per plantar cara a qui ens oprimeix. Bona diada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, realment va ser una molt bona diada. Un dia per recordar.

      Elimina
  3. Molt tendra aquesta història, preciosa innocència.

    Bona Diada, nina!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa lluna!
      Aferradetes també er a tu.

      Elimina
  4. Bona diada....uf vaig cercar si era el teu correu en el blog....sort que ara ja tenim les baules fetes...bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i benvingut Elfreelang a Alquímia.

      Elimina
  5. La rotllana encara no s'ha tancat... Amb tossuderia podíem haver anat a Alcanar i tornar a Portbou en una rotllana sencera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, allò que ens proposem ho aconseguim. I continuarem així ;)

      Elimina
  6. M'encanta aquest diàleg que em sembla molt real, als infants se'ls ha d'anar explicant de mica en mica, tota aquesta moguda, al cap i a la fi , és el seu futur...
    I m'agrada molt la resposta del pare, que tendra, quan el pare sigui un avi, serà l'ara nen qui li donarà la mà...Jo també he fet un post, dedicat als infants!
    Petonets, estelats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser.
      Bonic post en el teu bloc :) Els nens són genials!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Benvinguda a Alquimia Dolors.
      Una abraçada per a tu d'un "bruixa" que sovint visita la teva cuina.
      Petons.

      Elimina
  8. Com han dit els del Polònia avui, la broma de la sardana la deu haver fet molta gent.

    Donar la mà a algú que no coneixes, connectar-te amb milers de persones amb qui mai t'has saludat és una imatge ben gràfica de com volem començar a construir aquest país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, unir esforços i il·lusions. Això s'ha viscut minut a minut durant la diada.

      Elimina
  9. Ostres, sembla ben bé una conversa real.Molt bon diàleg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Loreto.
      Benvunguda a Alquimia i moltes gràcies.

      Elimina
  10. tendra es la paraula...
    un bonic dialeg

    gracies per formar part de la cadena als blogs
    soms tants que encara faig via jo

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Sargantana! Està molt bé això de fer un "Tomb" per tantes casesblocs.

      Elimina
  11. Gràcies per ser-hi, ona, ens expliques una conversa que sembla ben real i molt tendra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme per tota la teva dedicació "encadenada".
      Una abraçada.

      Elimina