Sant Jordi

Després de la feina he decidit anar a fer un tomb per la Rambla de Catalunya. 

Quan l'he trepitjat m'ha envaït una olor dolça i primaveral, per un moment he pensat en tancar els ulls i deixar-me portar per aquella aroma. Però, amb els ulls ben oberts, m'he endinsat en el riu de gent que anava tranquilament amunt i avall. He baixat deixant-me portar per aquell moviment que crea la gent al caminar. Al meu davant tot un seguit de caparrons i entre ells uns puntets vermells de les roses. Els  rostres il.lusionats portant la rosa a la ma, amb delicadesa i orgull, era una veritable manifestació de voler gaudir el moment.

Per uns segons he aturat els pensaments i he volgut sentir les meves mans lliures, lliures en tots els sentits que pot tenir l'expressió. I ha estat aleshores quan he somrigut plenament al sentir-me alliberada de mi mateixa.

I tal i com havia entrat en aquell preciós escenari he sortit d'ell.

Una vegada a casa tota l'emoció continguda ha esclatat en un plor incontrolat al trobar-me una rosa amb una nota preciosa dels meus fills. Les mans i l'ànima les porto lliures però el cor sempre estarà lligat a ells.

Un Sant Jordi quelcom diferent, quelcom agradable i quelcom ple.