dissabte, 26 de març del 2011

Dislexia emocional

Un dia més.
Encara sento aquell dolor, he estat a la foscor massa temps.
Deixo la ment en blanc i miro la llum del dia. La llum del sol em dona vida i desitjo mirar cap a la vida.
Aquesta paraula durant molt de temps ha viscut desendreçada en el meu cap i en el meu cor. Per molt que volia, m'era impossible ordenar les lletres; així com un nen petitó que no sap muntar un puzle de 4 peces perquè no veu ni entén el significat del joc.
I jo, com a ell, no arribava a comprendre el conjunt de les 4 lletres. Tanmateix com el dislèxic desendreça les lletres en el seu cap, jo les desendreçava en el meu cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada