Diumenge 8 de setembre.
En Guillem, mentre juga a prop del seu pare que llegeix atentament el diari que té entre les mans, observa una foto plena de senyeres a la portada:
-Pare que és això?
-"la via catalana"? Moltes persones que volem poder decidir sobre el nostre futur a la nostra terra ens agafarem de les mans. M'acompanyaràs?
-Ah! Sí! És com fer una rotllana!
-Si però amb mooolta gent.
-Tots amics?
-No, amb gent que no has vist mai.
-I si no li vols donar la mà?...doncs li has de donar -contesta el nen de manera automàtica- L'Eli, a la classe, diu que toqui amb qui toqui li hem d'agafar de la mà quan fem rotllana. I farem una rotllana tu i jo i mooolta gent?
-Sí... I toqui amb qui toqui ens agafarem.
-...Una rotllana fins el cel! I després, seurem a terra o estarem de peus?
-Ben segur que de'n peus, que ja és hora fill.
El pare li fa un petó donant per acabada la conversa, el nen es queda pensant una estona i mira al pare.
-Pare?
-Sí- contesta el pare distret
-Tu em donaràs la mà?
El pare aixeca els ulls...
-Aquest any te la donaré jo a tu, però aviat tu me la donaràs a mi.