dissabte, 30 d’abril del 2011

...Espera'm?...

Espera'm?...
És clar que no, que jo no li puc dir a la vida espera'm.
La vida és una corrent fluida, que passa i se'n va.
No espera..., mai espera. Al contrari, has de fer el possible per retenir-la i seguir-la.
I això es fa gaudint d'ella, perquè només els records de lo viscut et dona la percepció de les teves petjades, al recórrer el camí.
Però sí que li puc dir "Vaig amb tu encara que lentament, però vaig amb tu".
I convidaré a tothom a fer aquest passeig, sobretot a aquells que estiguin quiets i amb els sentits adormits... Perquè paga la pena gaudir del paisatge del recorregut, segur que sí. I potser, qui ho sap, si pel camí ens tornarem a trobar...

Vols venir tu també?

divendres, 29 d’abril del 2011

Potser demà...

És la primera vegada que en la data d'avui, 29 d'abril, no sento una alegria especial i tendra pel present. Avui però, sento melangia pel passat, desil·lusió per l'avui i desànim pel demà.
Sento que sense moure'm vaig caminant per un pendís, amb la mirada perduda i els sentits abatuts. Tant que camino sense olorar les fragàncies, ni sentir les sonoritats, ni identificar els matisos que engloba la vida.
Avui només existeixo, i  la vida em mira esperant que potser de reüll li retorni la mirada. Però avui em trobo esgotada, trepitjant un camí estèril i infructuós.
Potser demà...sí, potser demà.
I per si el meu demà s'esvaeix, vull dir-te ara que t'estimo tant com el dia que va començar tot, i que t'espero com espero de vegades que retorni la vida. 

Demano perdó per deixar la vida per un altre moment, sabent que moltes persones no poden comptar amb aquest demà.
I amb vergonya, em pregunto per uns instants: puc ni tan sols atrevir-me a dir-li a la vida ..."espera'm"?

dimecres, 27 d’abril del 2011

Rock and Roll

Ara penso sovint en mimar-me, i em pregunto què em ve de gust que no em faci mal i m'ho pugui pagar?. I ara em ve de gust, no em farà mal i m'ho puc pagar "aprendre a ballar Rock and Roll".

Bé, em poso en marxa i esbrino a on podria anar. No a balls de saló, que veig que es fan a molts llocs, sinó únicament Rock and Roll. Per fi trobo un lloc, sembla seriós i és assequible.
Truco, però encara estan de vacances de Setmana Santa.

1r dia laborable, truco al matí, i surt un contestador automàtic repassant l'horari, a partir de les 17h. és oberta l'academia.
Les 17h .en punt, truco i em contesten. La persona és molt amable i es nota que entén de ball, perquè em dona tota classe d'explicacions, horaris, tipus de Rock and Roll, nº màx. de persones per curs, hores mínimes per dominar el ball, classes particulars per perfeccionar l'estil...
Bé, em convenç.Quan estic a punt de preguntar-li per la forma de matriculació, em diu:
-Ah! una cosa que no em parlat
-Què deu ser, si ho hem parlat tot- penso jo- Ah!, és clar, deu ser algun requisit del vestuari
-Has de portar "parella"
-Com?-pregunto jo fent una doble ressonància a la "o"
-Un home!- em contesta ella com si fos el més normal del món
Aquestes lletres la H, la O, la M i la E, em reboten en el cap com si d'un partit de pilota basca es tractés.
El meu intens silenci li fa repetir i per tant confirmar el que jo em temo:
-Un home com a parella de ball
-No puc aprendre sense parella?- pregunto imaginant la resposta
- Nooo dona, no es pot fer sense parella-contesta casi ofesa, vaja com si fos la meva doctora i li hagués trasmés el desig de tenir un fill sense inseminació i sense contacte amb cap home. I després afegeix, com per arreglar-lo...
-També pot ser una dona, però els passos són els d'home.
- I una dona no els pot aprendre?- no sé perquè faig aquesta pregunta absurda
-Sí- contesta ella- però pensa que l'home és el que "porta" i la dona la que es "deixa portar".
-I no hi ha algun home sense parella?-és que vull aprendre, penso
-Oh, no, ho sento, però hi ha moltes dones en el teu cas, sense parella- caram, penso per un moment, com sap la meva recent història.

Davant la condició, la pregunta de la matriculació passa a formar part del passat i m'acomiado de la recepcionista-vident amb un "moltes gràcies per l'amabilitat" (i la decepció).

El primer que em ve al cap és "no m'ho puc creure", tota la vida al costat d'algun home (pare, germà, novio, marit...), i ara que per circumstàncies imposades em toca viure sense cap home al meu costat, decideixo acceptar-ho (depend del dia) i fer "autònomament" el que em vingui de gust sense comptar amb cap home, amb cap..., i  ara necessito d'un mascle.
"No em pot estar passant això a mi", em repeteixo. Doncs, que inventin el Rock and Roll individual!, em surt amb ràbia.

Després d'una estona de recordar la conversa, esclato a riure..., i amb un somriure renuncio al que vull, i per segona vegada "per culpa d'un home", però aquest cop no se m'esfonça el món!

HOMEESS!!!!

Valoració alquímica

Després de la ressaca de l'aniversari, com passa a totes les celebracions, és el temps de pair i valorar els aconteixements
Estadístiques:
Mirant el volum d'entrades: no està gaire malament 456 en 30 dies, és cert que els primers dies el bloc estava obert a tothom, fins que em vaig adonar que era visitat i la vergonya em va espantar.
Publicacions: 42 en un mes.
Públic fidel: sí  uns només són lectors i un altre dels seguidor apunta a diana amb els seus comentaris.
Les categories: han anat augmentant a mida que ha anat canviant la necessitat de cada post, fins a 8 ingredients alquímics.
Països visitants: 100% Espanya, bé en aquí hi ha una errada, és 100% Catalunya

Opinió personal:
Bé, força bé i terapèutic. Però crec que hauré de reduir les publicacions, perquè escriure crea una certa adicció i si continuo amb aquesta marxa em "despullaria" tant que se'm veurien els ossos.
També sento que amb el temps, la temàtica anirà canviant perquè les necessitats de les persones i els objectius a la vida canvien. Ja es veurà...

*Després d'aquesta reflexió, m'agradaria saber què opinen, els pocs lector, de tot plegat. Li hauré de preguntar als amics per e-mail...

Recull d'opinions:
"escrius molt bé,  de vegades no sembla que siguin teus..." Moltes gràcies Y, pensava que confiaves més en les meves aptituds. Ja parlarem...
" El sentiment que li poses, és increïble, els que et coneixem sabem que no fas teatre". Gràcies I, et confesso que hi ha algun escrit en el que m'hagués agradat fer comèdia, però no he pogut.
"Estic al·lucinant, no sabia aquesta faceta teva". Gràcies germaneta.
"M'has fet plorar alguna vegada, més d'una, perquè és molt el reflex de com ho estàs passant, però hi ha de positiu que no es veuen les llàgrimes que hi han al darrera". Gràcies, ho saps perquè ho has vist en primera persona. I potser només una germana pot abraçar-te, somriure o plorar amb tu en aquell mateix instant en que ho necessites, oi?
"Escrius molt i molt bé, amb una sensibilitat molt gran. Serà xulo descobrir "altres" facetes teves...No acabo d'entendre aquesta "vergonya" a ser llegida.... Amb els tres punts …és suficient, i fa que el text quedi més net". Moltes gràcies ZI per la teva sinceritat, tot el que dius ho tindré en compte, vaja ja ho tinc perquè de moment les ristres de punts ja estan corregides, i queda molt millor. La resta serà mica en mica, tot arribarà.

Escrit amb el què et quedes:
"el d'agraïments, agrair és sempre maco, però amb aquell sentiment...A part, a mi també m'agreixes amb una profunditat que m'arriba" ( I )
" Hi han molts, però em quedaria amb un regal sense preu, perquè es veu un petit/gran canvi" (Y)
" Uf, què difícil....agraïments per suposat i dislèxia emocional, perquè és a on comences a adonar-te que has de veure una altre realitat" (A)
"Tots, però el que trobo molt dolç, es el despertar, és ben bé la teva història amb un regust agre-dolç" (P)
"El meu escrit preferit fins ara era "El despertar…". És un text ple d'emoció....Però si (amb el post Rock and Roll) aquest és el canvi de rumb que ha d'agafar el bloc … jo m'hi apunto!" (ZI)

dimarts, 26 d’abril del 2011

Primer mes d'Alquímia

El primer mes...
Alquímia estava pensat per alleugerir el cap de pensaments, idees, sentiments, pors, frustracions, esperances, desitjos, dolor..., que durant mesos anava emmagatzemant el meu cor i anava comprimint el meu cap, fins no poder més.
És possible que Alquímia, en contra del seu nom, no sigui un bloc metòdic amb un ordre d'entrades relacionades unes amb les altres. Però d'aquesta forma, desendreçada, és com es deixen sentir i com s'empenten els sentiments uns als altres per sortir del cor, encara que el cap digui "no".

Com en tot aniversari, et vull fer un regal.....
és el reconeixement a la sinceritat, al valor i la gosadia de traduir, a paraules escrites,  sentiments inexpressables oralment.

Alquímia, també et vull donar les gràcies  per facilitar els primers passos en la recuperació de la meva ànima, es temia per la seva supervivència...., però al final aquesta mort ha estat reversible i ha tornat a mirar cap a la vida amb feblesa, precaució i esperança.
Gràcies Alquímia per donar-me fortament la mà en aquest nou i desconegut camí.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Magenta

El color magenta representa l'amor, com tota la gama de roses, però en aquest cas amor a les petites coses de cada dia. És, en certa manera, la gratitud cap a la vida.

diumenge, 24 d’abril del 2011

Diada de Sant Jordi

Diada de Sant Jordi en la que la nostra ciutat llueix més maca que mai, el color vermell de les roses crida a sentir sensacions noves que entren per la vista, l'oïde i l'olfacte. 
Enguany ha estat diferent, cada pas que avançava entre la gent, era un pas que feia buscant amb la mirada, cada veu que sentia em feia girar, i cada llibre que agafava entre les meves mans, feia que pensés si seria del teu agrat. L'últim que vam passar junts no vas voler de llibre...
Jo m'he comprat varis, me'ls he regalat a mi mateixa, però no he deixat de notar el goig que em produïa que fossis tu el que ho fes.
No he volgut allunyar ni evitar aquests records, present i passat han conviscut junts.
I ni per un segon he deixat de pensar en tu, i en la felicitat d'haver compartit aquests instants moltes vegades.
La diada de Sant Jordi és especial i aquest any diferent.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Estrofes...

sóc com l'aigua,
l'aigua que cobreix les muntanyes,
com el riu que les creua
i com la mar que les separa;
 
sóc com l'aigua, que baixant cau a l'espera,
que ensopega amb les pedres
i en canvi continua amb la seva marxa;

sóc com l'aigua,
 que encara que sembli calmadada,
mai, mai ella es para;

sóc com l'aigua,
doncs rodolem, ensopeguem
i continuem amb la nostra  marxa

Avui dia de Sant Jordi vull fer, amb aquest post, un gran homenatge a una jove Ona de 14 anys, a la que sempre va agradar escriure, però poques vegades ensenyava els seus escrits. 
Aquesta Ona jove, avui amb algunes estrofes del poema "Sóc com l'aigua", es converteix en una Ona immensa en quan a força, bellesa i magnitud.

Avui, després de....alguns anys, em sento identificada amb el poema, potser era un presagi o potser, sense ser conscient, mai he descansat fins trobar el camí...





                                 

divendres, 22 d’abril del 2011

Records...

A casa i a la prestatgeria, tota la vida ha estat una carpeta vermella a on jo guardava els escrits que feia d'adolescent. Sempre amb un cop d'ull la he localitzat, però no he sentit la necessitat de despertar els escrits que feia tant de temps que descansaven.

Per curiositat, i una mica amb vergonya del que em podria trobar, vaig destapar la caixa dels tresors,  ara la puc anomenar així perquè de simple carpeta va passar a ser un tresor guardat i adormit durant força temps. Mentre la obria, esperava trobar significats superficials i temes superflus, però per a gran sorpresa meva, en els fulls escrits amb la màquina Olivetti i altres fets a ma, hi havia un gran ventall de sentiments purs i nobles, expressats amb paraules ben trobades.
Al llegir-los, vaig fer un viatge a l'adolescència i vaig reviure cada situació que va provocar en mi la necessitat de fer-la immortal; situant cada una d'elles en un espai  i en un moment concret. Em va emocionar...

He tornat el meu tresor al lloc a on sempre ha estat, però amb un sentiment luxós, el de la gratitud de poder recuperar els records. I amb la promesa de que mai cauren en l'oblit.

dijous, 21 d’abril del 2011

Frase

"La espera es un paso más al reencuentro"

*Gràcies Ona petita per donar-nos esperança als que esperem....
Zed Isdead, ho has de tenir en compte per aconseguir el 4t desig

Verd oliva

El verd oliva parla del lideratge femní des del cor. Té dos colors amagat, el groc que és seguretat i el verd que és energia femenina, per tant ens diu energia femenina expressada amb seguretat.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Trucada telefonica

Una trucada telefònica pot alegrar-te o pot entristir-te.
Acabo de parlar amb ell per telèfon. Estem a molts quilòmetres de distància, però el seu to, el seu secretisme i les seves poques ganes de comunicar, fan que els quilòmetres es converteixin en leguas.
Quin vel més fosc em deixa aquest fet i quin regust més amarg. No vull plorar, però les llàgrimes s'escapen. Intento recordar les promeses que m'he fet, rellegeixo algun escrit per no caure en el mateix,...però necessito una mica de temps, segons, minuts, hores, per fer fora allò que m'ofega sense avisar i que em deixa sense forces.
Perquè té tant poder sobre mi...,  ja ho sé, és perquè jo li dono. Ell ha estat tant de temps tenint la clau del meu cor, que ara ja no sé a on para aquesta clau, perquè no la trobo.
Esperaré amb paciència i resignadament, que els minuts passin, que les hores corrin i que potser el dia acabi. 

Rosa

El rosa és l'amor incondicional. 
Intuició femenina i creativitat d'acord amb aquesta intuició.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Sin fin...

"...Que cada uno cumpla con su propio destino, elija su rumbo,
reconozca sus pozos, riegue sus plantas,
y si cae en la cuenta de que ha errado el camino,
que desande lo andado y reconstruya la casa."

Hamlet Lima Quintana, en el poema: Sin fin

diumenge, 17 d’abril del 2011

Petites grans coses

Les petites coses de cada dia, en això vull posar tota la meva energia, sempre que la meva ment m'ho permeti. I vull posar tota la meva ment, sempre que la meva energia em deixi.
Avui ha estat un dia en el que sense fer gaires coses he fet molt. 
Avui , un dia ennuvolat, he agraït als núvols que deixeixin per uns instants al sol treure la seva cara càlida i calar el meu cos de benestar.
Avui, he rebut el petó més pur que ningú es pot imaginar, perquè amb ell anava la puresa de l'ànima que només la infantesa sap regalar.
Avui també he plantat unes flors, que mes endavant em regalaran color  purs i  aromes que ni  tan sols un alquímic podria aconseguir  
També he estat en contacte amb la natura, la companya més considerada i respectuosa que hi pot haver. Quan li parles t'escolta, quan necessites silenci t'ajuda amb la seva quietud, quan plores t'asseca les llàgrimes sense adonar-te'n, quan et sents sola si pares atenció t'adones que no és així, quan rius ella riu amb tu...I avui això, m'ha fet sentir una convidada especial d'aquets  tros d'univers.
Avui he viscut petites grans coses, com si fos un obsequi immens que la vida em presenta instant a instant, i que depèn només de tu acceptar-ho.

divendres, 15 d’abril del 2011

La compasió

 "La compasió es pot definir com un estat mental que no és violent, no causa danys i no és agressiu. Es tracta d'una actitud basada en el desig que els altres s'alliberin del seu patiment, i està associada a un sentir de compromís, responsabilitat i respecte vers els altres."


Dalai Lama

dijous, 14 d’abril del 2011

Amor romàntic

Segons Oscar Wilde
"...quan s'està enamorat, sempre es comença per enganyar-se a si mateix i s'acaba enganyant als altres. Això és el que el món defineix com un idil.li romàntic..."
Llegir això em va cridar l'atenció i va ser quan vaig començar a buscar informació i a comparar-la amb la idea que tinc del amor romàntic:
Quan dos persones, desconegudes, comencen a treure aquelles barreres que les separen i comencen a establir lligams, aquest moment sobtadament íntim és meravellosos . Però aquest sentiment va canviant a mida que el coneixement de les dos persones es va aprofundint , això fa que la seva intimitat, tan excitant al principi, perdi la força i el que tenia de màgic... i comencen a sortir aquelles petites coses, que no agraden però que també són reals, i moltes vegades això és el que acaba separant-los.
Segons Erich Fromm en El arte de amar : "No obstante, al comienzo no saben todo esto: en realidad, consideran la intensidad del apasionamiento, ese estar "locos" el uno por el otro, como una prueba de la intensidad de su amor, cuando sólo muestra el grado de su soledad anterior"

És curiós, però he trobat que també altres autors ho defineixen bastant igual, el Dalai Lama, per exemple, diu això: "...es tracta d'alguna cosa basada en la fantasia, inassolible; per tant, pot ser una font de frustració. Així doncs, no es pot considerar positiu.".
De fet la definició que donen alguns diccionaris del romanticisme són utilitzant paraules com exaltassió del sentiment de la fantasia, de la passió, història ficticia, exageració, fantasiós i imaginatiu, gens basat en els fets, obssessió pel festeig idealitzat...
Personalment crec que aquest amor romàntic pot tenir un paper important en els inicis, però la base de tot amor sento que ha de ser més sòlida i combinar-se amb l'afecte, la compassió, la fidelitat i el respecte mutu. Per passar així a un amor més madur, que donaria pas a un altra forma d'estimar.

Turquesa

El turquesa significa creativitat en la comunicació. Comunicació en plena connexió amb el cor. És una barreja de blau(pau) i verd (equilibri), per tant és pau en equilibri.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Violeta

El violeta és la visió positiva. Significa trancisió, canvi, transformació, voler anar més enllà. 
El violeta per tant, és un final i un començament.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Jo també he après...

"He après a no oblidar que potser avui, perquè és més convenient per a tots, els toca als meus desitjos esperar un moment més oportú; i el que és més important, he après que hi ha coses que, tot i que semblin menys importants, no ho són i també cal deixar-lis un espai."


* Text del llibre"10 passos endavant" de Jorge Bucay

Un regal sense preu

Avui he anat a passejar sense rumb, he caminat a poc a poc gaudint de la enlluernadora llum del sol; dels colors que comença a portar la primavera, encara sense definir però més alegres que setmanes endarrera; de la temperatura que t'envolta sense molestar-te....., i he somrigut a les coses més petites que poden haver-hi i més grans a la vegada, amb les que ens creuem diàriament i no les veiem.
Un bebè de dies ha despertat una brillantor en la meva mirada com feia molt de temps. M'ha fet somriure un avi que passejava amb un caminar inestable, la inestabilitat de portar un gran pes al damunt, la de l'experiència i la generositat que solsament el pas dels anys ens deixa com a regal. M'he creuat amb una dona que portava al seu fill i he percebut una tendresa especial, la que només sap donar una mare. Així amb infinitat de petites coses... Fins que un semàfor m'ha fet aturar, i aturar els meus pensaments, al costat  d'un grup de gent que no deixaven de parlar entre ells i cridar pels mòbils. Però anava tan plena dels moments anteriors que he passat entre ells com el que passa entre la boira espesa, que et fa estar amb els sentits alerta però et permet escoltar el teu interior. I avui, el meu interior estava ple d'instants senzills i valuosos que m'han dibuixat un somriure i m'han fet sentir quelcom especial.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Les matemàtiques del cor

"Recorda que estimar sempre significa sumar, mai restar d'un per donar-li a l'altre."

Frases cedida per una de les millors persones que mai ha conegut Zed Isdead.
Gràcies Zed Isdead

Amor incondicional

Com puc fer per oblidar-te...Quantes vegades m'ho he preguntat...Quantes vegades plorant he desitjat poder aconseguir-ho.
Amb dolor sento que no he d'apendre a no estimar-te, sinó a viure sense la teva estimació.
No vull ni he d'oblidar-te, però he de ser autèntica amb mi mateixa i viure amb el repte d'aquest amor que dona i no demana res, que regala i no desitja res, que diu t'estimo i no espera resposta.
És un luxe estimar així, un luxe que poca gent coneix, un luxe que no es compra, no es ven; no es demana,...que arriba, s'instala i s'apodera de tu. Per això, no vull oblidar-ho.
No és tampoc que renuncii a ser estimada, a la companyia, a tornar a sentir. Això mai. És únicament no voler deixar de sentir-ho i guardar-ho en un espai destacat dins el meu cor, allà on es guarden els tresors. L'espai que li pertoca a un amor incondicional.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Somnis

Fa molt de temps que no sommiava fets agradables. En els últims mesos els meus somnis han estat autèntics malsons, el pitjor de tot és que quan despertava la realitat era el més gran malson perquè era el meu present..., uf és molt dur.
Però, per fi he somiat en dos dies consecutius coses maques.
Ahir, era que tornava al que més m'agrada fer, tornava a la meva feina, tornava a treballar i rebia el recolzament i l'afecte dels companys, i sobretot dels infants. Oh! quina sensació més plena, sentir l'estimació, el respecte, l'admiració, el caliu i la complicitat dels més petits. Aquesta sensació, se'm va quedar gravada durant gran part del dia. Era el record de tants moments del passat que tornaven a mi.
Avui he somniat que unes persones adultes i molt properes en el meu passat, se apropaven amb un gran interès i respecte. Bé, la sensació ha estat molt maca, però aquest somni sé que es queda aquí i no evolucionarà, de moment.
Malgrat tot, potser el meu inconscient, i per primera vegada, em demostra que...he resistit a la dura realitat i li començo a plantar cara, d'una manera indirecta i inconscient, però necessito pensar que és així..

dissabte, 9 d’abril del 2011

divendres, 8 d’abril del 2011

Un dia especial

Avui fa molts anys et vas creuar  en el meu camí i en el meu cor, i jo també en el teu camí i en el teu cor.
Va ser un despertar dels sentiments més profunds, nobles i sincers que uns adolescents poden sentir.
Confesso que...van canviar la meva vida...
Però sovint, tant sentim i tant no diem que deixem que les senyals del camí les tapin les males herbes.

dijous, 7 d’abril del 2011

Taronja

El taronja representa un xoc recent. I en part el taronja és també l'alliberament d'aquest xoc.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Un sopar

Un sopar en un dia qualsevol, però amb una companyia agradable. La conversa és al voltant de nosaltres i dels que ens envolten. Sobretot és l'intercanvi entre una dona i un home que es comuniquen com a dos persones sense mirar el sexe, però que en les intervencions, les reflexions, els consells i en la mirada ja queda reflectit.
Un sopar agradable, tranquil..., deixant-nos portar per l'aquí i l'ara. Sense avaluar el passat, però sense cap pretensió de futur.
L' inici d'una amistat basada en el respecte i l'admiració mútua. En el trencament del passat i la esperança del present. Amb infinitat de petites coses en comú. I sobretot, amistat i carinyo en plena gestació.

Verd

El verd és el punt mig entre el cel i la terra. El verd és la trobada, l'equilibri, el camí, la vida...

dimarts, 5 d’abril del 2011

Vermell

El vermell és la força vital. El despertar, amb la consciència d'adonar-te de les coses.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Groc

El groc és alegria, la brillantor del nostre propi sol. L'alegria de cada dia

diumenge, 3 d’abril del 2011

Blau

El Blau és pau en el més profund sentit. La pau que trascendeix tota comprensió.
Conté una part femenina, la nutrició de la mare. I una part masculina, la protecció del pare.

divendres, 1 d’abril del 2011

Temptacions

"Escapar de los malos pensamientos es ir a buscarlos"

*Jorge Bucay