Em considero una privilegiada per estimar tant durant molt de temps. Va ser preciós.
Ara no vull necessitar de l'altre per sentir-me viva. Què fàcil era maquillar l'amor de desig de protecció, companyia, lleialtat, admiració, seguretat...
Estic convençuda que estimar des de la llibertat més absoluta és estimar doblement.
I des d'aquesta llibertat només et demanaré que no em diguis vine, només acompanya'm. No em diguis et dono, només regala-m'ho. No m'ajudis, només segueix-me. No em portis, només agafa'm de la mà. No em diguis el que vols que faci, només fes-ho i, tant si et segueixo com si no, mai dubtis del meu amor.
I a estones caminar agafats i d'altres sense donar-nos les mans però sentint-nos molt a prop, des de la nostra llibertat.