L'aigua em relaxa d'una manera increïble, sobretot el nedar tranquil·lament amb els pensaments perduts en altres aigües...
Tenia
una hora per davant sense presses i he decidir anar a la piscina. He
entrat a l'aigua sentint amb plaer la fredor que rodejava el meu cos.
Havia
fet poques braçades quan ha entrat un nedador corpulent, d'avançada
edat. Fins aquí cap problema, el carril es prou gran com per tenir dues
direccions, ja se sap, sempre per la teva dreta. Però el que m'ha cridat
l'atenció és l'artefacte que portava a les mans, unes ulleres per
bussejar amb tub inclòs. He de confessar que m'ha sobtat, tot i què no li
he donat més importància, en un principi se m'ha passat pel cap "potser
ha perdut quelcom i es proposa recuperar-lo". Res més enllà de les
intencions de "Moby Dick".
El submariniste, sense ser conscient,
m'ha robat tota l'atenció: arrasava per allà per a on passava xapotejant
con un nen a la seva primera piscina, els braços semblaven aspes de
molí i els peus apaleaven l'aigua sense pietat.
La veritat és que
he intentat anar quan ell tornava i a l'inrevés. Però malgrat el gorro
de goma, les oïdes tapades per la pressió que exerceix
l'aigua i la voluntat d'allunyar pensaments, quan s'apropava notava lo
més semblant a la remor d'un
tsunami.
El moment més aterrador ha estat quan jo nedava esquena i, sense previ
avís, he notat com un cos no identificat m'ha envestit qual balena aixecant un veler , entenen el valer jo i la balena el
submarinista.
Ja cap al final de la sessió, i en una de les seves
embranzides, li ha entrat aigua pel tub fent un bon glop d'aigua
clorada amb canya de diàmetre gran. Això ha fet que treies el cap de
l'aigua per primer cop després de 3/4 d'hora, i que descansés ell,
l'aigua, la resta de nedadors i principalment jo.
Confesso que
m'ha alegrat l'entrebanc...perquè ha estat els minuts que he necessitat
per fer les meves darreres piscines serena i alleugerida. Gaudint del
bany sense la por que genera nedar entre balenes.