Ja tinc la casa preparada. He fet alguns canvis inapreciables als ulls:
A la porta les claus amagades dins una bosseta de roba impregnada d'esperança de que les trobis.
El penjador de l'entrada l'he restaurat, en ell ja no deixaré tot el que he d'agafar a l'endemà per sortir, sinó que ara l'utilitzaré per abandonar tot el que em pesi massa quan entri a casa.
A la cuina, entre les espècias, he deixat polsim de seducció per assaonar els àpats.
Al menjador, els coixins sobre la catifa per descansar els nostres somnis i una manta per conservar l'escalfor.
I un bloc de notes al costat de l'ordinador amb un missatge que espera ser arrencat "...passa, acomoda't i espera'm, fes la casa teva, de seguida vinc".
I de fons, sonant a tot volum, el silenci a l'espera de ser trencat.
L'escrit és veritablement preciós, però deixa un regust agredolç. Si no fos una cosa que et surt directament del cor i que pateixes en les teves carns encara em semblaria més bonic.
ResponEliminaHola Xexu!
EliminaM'alegra que t'hagi agradat.
Del gust agredolç que comentes, només puc dir que és un escrit ple d'esperança, resultat d'un canvi total i amb un final dolç, sigui el que sigui el final (tants com a persones el llegeixin). Perquè en aquests moments lo important per a mi és la valentia d'explicar el que sent el cor.
Moltes gràcies per la teva visita a Alquimia i per la teva opinió que sempre és benvinguda :)
Una abraçada
esperem que funcionin els canvis des del primer moment.
ResponEliminaJoan, quan una cosa es "vol" plenament acaba funcionant, n'estic convençuda.
EliminaMoltes gràcies i una abraçada.
Tinguis sort...
ResponEliminaGràcies Miquel! Et desitjo el mateix per a tu.
EliminaUn petó.
Un escrit preciós que transmet esperança.
ResponEliminaHola Ramon!
EliminaSí, aquest escrit intenta transmetre la confiança de que succeeixi allò desitjat. I me'n alegra que t'hagi arribat així.
Moltes gràcies i fins aviat.
Em sembla que aquests canvis, inapreciables als ulls, prenen tot el seu valor vists des del cor.
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquesta carta!!
Molt bon dia, nina!
Bessets.
Moltes gràcies Sa lluna.
EliminaLes coses vistes des del cor tenen una perspectiva molt diferent.
Bona tarda.
Petons :)
Així serà… segur.
ResponElimina:)
EliminaAlgú m'ha ensenyat que desitjant molt un fet i "pensant fort" s'acaba aconseguint.
Un petó Jaume.
El silenci sempre acaba sent trencat, encara que a vegades no ho vulgui. Els canvis que expliques són molt interessants Ona, segur que faràn la seva funció!
ResponEliminaDesitjo que així sigui Alba.
EliminaReferent al silenci, Bethoveen deia "no trenquis el silenci si no és per millorar-lo", i jo sento que sovint el millorem...i molt.
Una càlida abraçada :)
Una casa preparada amb molt d'amor...
ResponEliminaEstà bé deixar a l'entrada tot el llast i la pols del camí, i fer que els menjars tinguin gust de sentiments...
I de tant en tant, els somnis han de descansar, n'hem de tenir cura perquè els fem treballar massa i no voldríem pas que ens abandonessin...
Fer palès que qui sigui que hi busqui refugi, sàpiga que és benvingut, que es faci la casa, seva, que ja la compartirem quan ens hi trobem i es trenqui aquest silenci una mica feixuc...
Petonets de cap al tard.
Hola M.Roser!
EliminaComparteixo el que dius.
A mi m'agrada fer descansar els somnis, però no posarlos a dormir, eh?
;)
Un petonet
El silenci a vegades eixorda, però quan espera ser trencar aviat, potser soni a tot volum amb alegria...
ResponEliminaEspero que els canvis vagin bé, jo els trobo temptadors i esperançadors. :)
Hola Carme,
Eliminael silenci de vegades és ben rebut, però de vegades pesa massa. Com li comentava més a dalt a la M.Roser, si es trenca per millorar-lo...ENDAVANT!!!!!
Una abraçada :)
En una casa així ve de gust trencar el silenci! (a tot volum, m'ha agradat). Una abraçada, Ona!
ResponEliminaGràcies Gemma Sara i un petonet!
Elimina