dijous, 2 de febrer del 2012

"Ya te quiero yo..."

Uf, quants dies sense escriure!.
Avui ho faig des del llit, ben tapada i amb un munt de coixins al voltant. És la manera de no tossir.
Quan no em trobo bé, com avui, em cuido més que mai. És cert que trobo molt a faltar una veu externa que em pregunti com estàs, o necessites quelcom, o et porto un brou...Però aleshores sento una veu interna que em diu...què et ve de gust, i tot seguit em diu anem a fer-ho.
 Sí, no tinc ningú a pocs metres que em cuidi, però em tinc a mi, és com una nena gran que cuida d'una nena petita. I ningú em coneix millor que ella, sempre encerta en el que em ve de gust.
A la dona que viu en el meu interior i a la dona que camina pel món, a totes dues, li dedico aquesta cançó de Rosa Zaragoza. Ah! i em quedo amb la frase "...yo prefiero ser la mujer de mis sueños, creo que esta vida es para ser feliz"


Gràcies Soraya pel teu regal

8 comentaris:

  1. Ánims ¡¡¡¡ ánims ... Sampedro, José Luis, a sus 99 años nos dice que la vida es un regalo y, que aunque él no quisiera vivirla, por respeto lo hace. Salut . Me apunto el blog. Un saludo grande ¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Hola Miquel, gràcies pels ànims.
    Y por lo que dices, José Luís, es una persona muy savia porque es cierto que la vida es un regalo, aunque a veces preferiríamos que el regalo fuese de otro color.
    Aprovecho para saludarte y felicitarte por tu bloc, hace tiempo que lo sigo y cada dia lo encuentro más interesante.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Cuida't molt, estima't molt, mima't molt…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Un altre que tal, el mateix et desitjo per a tu :)

      Elimina
    2. Ona t'he trobat a ca la Maira, la blocaire i t'he vingut a visitar...

      Ara resulta que et trobo malaltona, vaja! Però auxò e ra dijous... potser ara ja estàs bé. Cuida't molt, ja ens anirem trobant pels blogs.

      Per cert, si que crec que tots són força terapèutics.

      Que et milloris!

      Elimina
    3. Gràcies Carme, estic molt millor, ja se sap amb aquest fred!!!!
      M'ha agradat molt trobar-vos.
      Fins aviat, una abraçada.

      Elimina
  4. Ah, la vida... eixe petit lapse entre la no-existència i la defunció...

    ResponElimina
  5. Sí, realment és una definició de "vida" que no havia senti!

    ResponElimina