dissabte, 11 de febrer del 2012

Comunicació

Avui els meus fills han entès una mica més per què l'alegria havia marxat de casa durant una temporada.  Per què el somriure permanent de la seva mare es va convertir en ganyota. Per què la casa semblava buida, tot i la nostra presència. Per què jo sempre tenia el rostre humit i la mirada velada.
Sento que avui han entès una mica més la llei de la gravetat que màgicament et porta, de vegades, a les profunditats de la terra.
Avui potser han intuït que mai he "passat" d'ells, sinó que m'era impossible connectar-me al present. Com  també crec que han comprés que hi han objectes que es poden trencar amb soroll i enrenou, i persones que es trenquen per dins de dolor i en silenci.
Avui he sentit que m'han mirat amb la mirada que una mare necessita. I sé que a partir d'avui tindré dos convidats especial en el meu viatge. Dos companys que sempre desitjaré sentir-los a prop per avançar amb més seguretat. Els necessito.
Tot anirà millor, sé que ens tenim els tres.

*Gràcies Rocío

15 comentaris:

  1. Respostes
    1. Miquel, "no dient res" em dius molt. Moltes gràcies

      Elimina
  2. Segurament comences a recollir allò que t'has estat treballant tot aquest temps.
    Ara tot serà més fàcil. Com no podia ser d'una altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desitjo que així sigui. No pot ser d'una altra manera, és cert.
      Gràcies Comun, records a Cació ;)

      Elimina
  3. Ona és l'únic que esperem dels fills,una mirada on retrobar-se.

    ResponElimina
  4. Sempre m'ha fascinat el poder de les mirades. A partir d'aquí, endevant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la comunicació més sincera, natural i directa que existeix. Estic segura!
      Gràcies Ramon, seguirem endavant, sempre endavant!

      Elimina
  5. Sóc mare, i com t'entenc...
    Gràcies per passar per casa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Hola Ona.
    Te e leido un montón de veses y siempre me has enriqueciddo muxo....como el avecrem....juajuas....te he leido desde el anonimato y desde este estatus quo me voy a mantener, pero hoy no me e podio resistir a escribirte pa expresarte mi opinión plurisubjetiva al tema que tocas....delicadamente.
    De facto, no es una opinión lo que voy a arrojar en este foro sigular, mas bien sería una pregunta cuestionada desde mi sabia y paradignal ignoransia.
    Ona. qué es lo que más gusto te ha dado, que tus hijos hayan entendido "el porqué", o que simple yllanamente hallan aceptado "el que".
    Un beso pa los tres bueno uno pa ca uno! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa anónimo, me es difícil llegar a la profundidad de tu mensaje. Intentaré no "irme por las ramas" porque noto que eres una persona de esquema claro. A ver si puedo:
      De momento el porqué está entendido.
      La aceptación de "el que" lo considero un proceso, por tanto estamos en ello pero aún queda camino por recorrer.
      Gracias por tu participación, y espero seguir gustosamente "enriqueciéndolte i/o avecreneándote". :)

      Elimina
    2. Pues sabes una cosa....

      "La aceptación del que, sin el por qué, es el Amor"

      Esto güele bien querida....muy bien :)
      Felicidades!!
      hOYE...PORQUE PONE AQUI QUE DEMUESTRE QUE NO SOY UN ROBOT???!!!

      Elimina
    3. Robot¿? Seguramente porque es "INHUMANO" tantas faltas de ortografia juntas :)

      Gracias

      Elimina
  7. Discrepo...los robots no fAllan nunca.
    Los humnanos si fAllamos

    Gracias ha ti.

    ResponElimina