divendres, 30 de desembre del 2011

Una trobada

Riure, xerrar, acompanyar...en definitiva "gaudir". Sí, sentir alegria al costat d'algú. Realment una vetllada tranquil·la, positiva i esperançadora. 
La trobada comença buscant aparcament en ple centre de la ciutat, sembla que es resisteix a la primera, però no a una segona volta. 
Continua escoltant, reflexionant i rient de tot el que ens pot passar en 365 dies a nosaltres mateixos i a qualsevol. Seguit per un curt passeig que encara es fa més curt perquè xerrant i escoltant-nos, s'escurçar miraculosament el camí i el temps. I no només compartim la conversa, sinó també les olors, el decorat i els sabors d'uns plats amb caliu. Mica en mica el temps passa sense avisar-nos, mentre manifestem, opinem i expressem vivències i consells  amb entusiasme.
Una vegada a casa, recordo paraules que m'han quedat gravades com gaudir, visualitzar, pensar, amistat, cautela, sentiment, dolçor, proximitat, comprensió..., i me n'adono què són  la base per començar a ser feliç.
I al despertar, entre els meus pensaments hi ha un que sobresurt, el privilegi de conèixer a una gran persona, realment valenta, que ha estat capaç d'escampar la boira del seu camí i comença a sentir la fertilitat de tot allò que ha anat conreant. Això m'ha recordat una de les lliçons més boniques que estic aprenent d'ell; la important decisió de tornar a començar les vegades que facin falta sense oblidar les equivocacions, i fins i tot recordant-les amb cert carinyo, perquè en definitiva són elles les que acaben donant-nos l'oportunitat de descobrir un camí millor. 
Gràcies!


4 comentaris:

  1. Uff… aquesta persona de qui parles deu haver caigut a terra de l'emoció al llegir-te… com a mínim!

    ResponElimina
  2. No importa, es tornarà a aixecar! :)

    ResponElimina
  3. Arsènic per compasió1 de gener del 2012, a les 18:05

    Sé que no sóc jo perquè estic a molts Km. Però he de reconèixer que m'encantaria ser-ho.
    Bon any bonica!

    ResponElimina
  4. Ei Arsènic,
    referent al teu comentari, només una cosa, tot i que està basat en una persona i un fet concret, també podríes ser tu (malgrat la distància), perquè en el fons és un petit "homenatge" a tots els amics i amigues que m'esteu ensenyant tant.

    I de nou...Bon any!

    ResponElimina