El món continua rodant, el sol surtin, la lluna donant llum a la foscor. La vida en el carrer sembla similar a mesos endarrere, els soroll dels cotxes, el anar i venir de la gent, les rialles, els nens i les nenes aportant vida a on estan, persones que lluiten, d'altres que viuen menjant-se la vida, el treball, el gaudir, les responsabilitats...
Tot sembla idèntic a quan jo ho vaig deixar, però res és igual en el meu interior...Ningú ho sap, quasi bé no es nota, jo lluito perquè no es percebi. El cert és que se'm va trencar el fil que lligava la meva vida, i ara res funciona igual per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada