“En la tierra hace falta personas que trabajen más y critiquen menos, que construyan más y destruyan menos, que prometan menos y resuelvan más, que esperen recibir menos y dar más, que digan mejor ahora que mañana.”

 Che Guevara

Mitja copa de vi

Mitja copa de vi rosat, fresc, cristal·lí, translúcid... i grata companyia.

No calen gaires coses per riure fins dir prou. Riure fins que notes que no tens més aire per treure en forma de riallada. 

Estar disposada a veure la part còmica d'alguns moments. Comentaris, situacions pròpies absurdes o vivències properes. Deixar que el pensament t'obri la porta de lo incorrecte. Deixar sense filtres el conscient i expressar allò que et surt directament en forma de paraula...

Donar-te permís a desitjar i expressar el més absurd, el disbarat, la ximpleria i la barbaritat més gran; i alhora també la sensatesa i l'encert més ocult.

Escenaris que van creixent a mida que vas afegint decorats, tant fa l'obra.

Paraules que s'enllacen com els vagons d'un tren o els exercicis d'equilibri o les escenes d'una gravació, o senzillament pronunciar mots que et fan sentir més lliure

Compartir aquests moments m'agrada.

Descobrir que els comparteixo amb tu m'encanta.

Entre la vida i la mort, un sol instant

La vida és morir a cada segon. 

Entre la vida i la mort un sol instant, amb quietud, amb pau, amb llum. Així és com morim a cada moment, així és com deixem el nostre cos definitivament.

Passem de la vida a la mort en un lapse de temps curt i precís, que s'escapa del propi temps. Passem de formar part d'un cos a abandonar-lo com si saltéssim d'un tren en marxa per agafar-ne un altre. 

He acompanyat, des del meu respecte i la meva presència invisible, a qui s'ha transformat en quelcom més que en cos. Ara, malgrat sentir que no podia ser d'una altra manera, em queda una buidor estranya, un pes al cor i la mirada llunyana.

Des d'aquest escrit vull acomiadar-te amb respecte. No recordo el teu rostre però sí la teva sonrisa i la teva llum. Des d'aquí, sense ser res més que una part petita i minúscula de l'univers, tot el meu amor allà a on hagis anat.

Premis Liebster

Aquest matí he despertat amb un regal dels que t'il.luminen els ulls i t'arriben al cor, una grata sorpresa  saber que sa lluna i la  Maria havien pensat en Alquímia per als Liesbter.

Us vull donar públicament les gràcies. Gràcies de tot cor!

Liebster o preferit, predilecte, favorit.... Les normes del premi són:

1) Copiar i enganxar en el blog el logo del premi i fer-ne un enllaç del blog que t'ha otorgat el premi.

2) Triar cinc blogs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors, fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi. 

3) Esperar que segueixi la cadena i cadascun dels cinc triï els seus cinc blogs (no hi estan obligats).

Ara queda pensar en els blocs què per a mí són Liebster..., triaria tants! Uns per l'originalitat, altres perquè m'identifico, altres per la sensibilitat, altres per dir les coses tal com són, altres per la valentia que transmeten, altres per l'ironia...

..Els blocs preferits, predilectes i elegits per ordre alfabètic són:

Banc amb vistes de Fra Miquel 

blackblocs d'en Jaume

Gorgues de la Garrotxa d'en Ramon
inventariant de la Mariona

.... No esperis res de mi i no et decebré ... de la Marta

  

Gràcies a tots i totes per compartir les vostres i les meves vivències.

Sensacions d'una nit de Sant Joan

Mmmmm…olor a massa de coca, barreja entre canyella, mantega, sucre, crema i llardons. Quants records!

Enguany,  he viscut la calidesa del moment familiar:  compartint somriures i anècdotes, deixant aparcat els records i tastant els segons...

Estava fascinada per la llums dels petards, gaudia dels colors, m'espantava amb els sorolls dels esclats i passejant per la rosada em sentia arrelada a la vida …

Ja en el llit, amb els ulls tancats i sentint els llampecs de la revetlla, m'he deixat abraçar per l'escalfor  d'aquesta nit màgica, i de cop m'ha envoltat el brot de la teva rialla i m'he sentit captivada per la profunditat dels teus ulls verdosos. 

Tu no hi eres, però et sentia tan a prop que he agraït l'instant que em va portar a tu. I de lluny, els soroll dels petards em recordava que ja era hora de descansar.

Sssshhhh! Bona nit!

Repòs

Descanso en una hamaca amb un llibre a les mans, un d'aquells llibres que vull devorar, mes trio degustar-lo a petites queixalades.

El sol està tapat per núvols grisos. Deixo de llegir i em centro en un sol sentit: l'oïda.  

De tant en tant alguns trons, cada vegada més forts; però per damunt de tot els ocells, tenen un diàleg divertit, una conversa engrescadora i alegre. A tot aquest concert, va fent entrada el so metàl.lic de les campanades de l'esglèsia, la remor d'un petit ramat de xais, i la esquella de les vaques que pasturen tranquil·lament. És pura harmonia de sons, marcada per la interpretació de la natura, la gran directora d'orquestra.

Tanco els ulls i gaudeixo d'aquest concert.

Comença a ploure, les primeres gotes són silencioses però em diuen a cau d'orella que toca canviar de seient.

Entro a casa i des d'una altre butaca continuu gaudint de l'actuació. 

Amb un final apoteòsic, els trons i la pluja tanquen el teló d'un recital ple d'harmonia i ordre. 

Continuu llegint i assaborint encara més cada paraula del llibre.

Nedant perillosament

L'aigua em relaxa d'una manera increïble, sobretot el nedar tranquil·lament amb els pensaments perduts en altres aigües...

Tenia una hora per davant sense presses i he decidir anar a la piscina. He entrat a l'aigua sentint amb plaer la fredor que rodejava el meu cos.

Havia fet poques braçades quan ha entrat un nedador corpulent, d'avançada edat. Fins aquí cap problema, el carril es prou gran com per tenir dues direccions, ja se sap, sempre per la teva dreta. Però el que m'ha cridat l'atenció és l'artefacte que portava a les mans, unes ulleres per bussejar amb tub inclòs. He de confessar que m'ha sobtat, tot i què no li he donat més importància, en un principi se m'ha passat pel cap "potser ha perdut quelcom i es proposa recuperar-lo". Res més enllà de les intencions de "Moby Dick".

El submariniste, sense ser conscient, m'ha robat tota l'atenció: arrasava per allà per a on passava xapotejant con un nen a la seva primera piscina, els braços semblaven aspes de molí i els peus apaleaven l'aigua sense pietat.

La veritat és que he intentat anar quan ell tornava i a l'inrevés. Però malgrat el gorro de goma, les oïdes tapades per la pressió que exerceix l'aigua i la voluntat d'allunyar pensaments, quan s'apropava notava lo més semblant a la remor d'un tsunami.

El moment més aterrador ha estat quan jo nedava esquena i, sense previ avís, he notat com un cos no identificat m'ha envestit qual balena aixecant un veler , entenen el valer jo i la balena el submarinista.

Ja cap al final de la sessió, i en una de les seves embranzides, li ha entrat aigua pel tub fent un bon glop d'aigua clorada amb canya de diàmetre gran. Això ha fet que treies el cap de l'aigua per primer cop després de 3/4 d'hora, i que descansés ell, l'aigua, la resta de nedadors i principalment jo.

Confesso que m'ha alegrat l'entrebanc...perquè ha estat els minuts que he necessitat per fer les meves darreres piscines serena i alleugerida. Gaudint del bany sense la por que genera nedar entre balenes.

Enseñarás...

Enseñarás a volar, pero no volarán tu vuelo.
Enseñarás a soñar, pero no soñarán tu sueño.
Enseñarás a vivir, pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo, en cada vida, en cada sueño,
permanecerá siempre la huella del camino enseñado.

Madre Teresa de Calcuta

aPARAULA'm

GALIFARDEU

Noi, xicot,

home capaç de fer-ne de totes

Aquesta és la meva paraula triada. Per què aquesta i no una altra?...m'havia de decidir i tenia varies opcions: paraules que enamoren només de sentir-les per la seva sua pronunciació; paraules amb un significat especial; paraules sentides a algú especial; paraules que ens transporten a moments especials; paraules que et fan sentir especial, paraules que ja no es diuen gaire, paraules que t'agraden i prou...

M'he decidit per "Galifardeu" perquè conté una mica de tot lo anteriorment descrit...La vaig sentir dir per primer cop a un avi, que com tots els avis era un savi en la utilització del vocabulari, un home de poques paraules però encertades. 

La trobo una paraula fonèticament divertida, i sobretot la trobo una paraula molt simpàtica que avui la recordo amb un carinyo especial.