dimarts, 29 de març del 2011

L'único error...

"El único error, casi siempre, es creer que la posición en que estoy es la única desde la cual se divisa la verdad"
                                                                                                                                                         
*Jorge Bucay

dilluns, 28 de març del 2011

De matinada

Una matinada més les llàgrimes no em deixen descansar els ulls. Sento que m'ofego. I aquesta pressió en el pit m'espanta.
Pel cap se'm passa trucar a algú, però són les 3h del dilluns. Els familiars s'espantaran i no s'ho mereixen. Els amics, després del primer ensurt segur que responen bé, però no puc abusar d'ells. I tu que potser només sentir-te em donaria la pau que necessito, no puc fer-ho, no tinc aquesta confiança per trucar-te, me l'has tret també.
És curiós el destí, l'actitud de la persona pot fer que durant molt de temps pogués comptar amb tu per tot, i eres el primer i l'únic en tot moment, des de les petites coses a les més importants. I ara, quina mala passada del destí, ni tan sols ets l'últim, sento que el meu cor vol però hi ha una barrera que has construït  i que em prohibeix fer-ho.
La distància que has creat no es mesura en metres sinó en empatia. Sé que no t'aproparies de manera voluntària, només si jo t'ho demanés. I estic cansada de demanar almoïnes, perquè és dur.
No, aquestes almoines per dignitat i per tot el que vam representar l'un per l'altre, no me les mereixo ni  les vull acceptar. I tu donant-les, com et deus sentir?.
Per tot això, una nit més em menjo les meves llàgrimes,  el meu dolor, i ofego en el plor tot el malestar que això em provoca.

Agraïments

És important agrair i ser conscient de que ho fas. Perquè cada vegada que agraeixes estàs reconeixent, i cada vegada que reconeixes creixes interiorment.
Aquest bloc, no deixa de ser un llibre que encara té moltes pàgines en blanc i que mica en mica aniran agafant forma. Però des de ja, amb tota la meva consciència, vull agrair...

Gràcies P, per ser prou sensible i dirigir la teva mirada cap a mí quan ho necessito. I gràcies per envoltar-me amb els teus llargs braços, i apretar-me amb la teva profunda força, desitjant esprémer i treure a fora la meva tristor.
Gràcies A, per animar-me a somriure, i dirigir la mirada cap un altre lloc quan em veus trista; això em fa veure que t'estimes més que torni a ser la que era.
Gràcies JR, per la teva força i el teu amor incondicional
Gràcies AL, per recuperar en alguns moments aquella força d'abans i transmetre-me la amb la convicció que tot anirà bé. Com sempre, si tu m'ho dius jo sento que serà així
Gràcies A, per la tendresa de les teves paraules, la teva protecció...entre d'altres, i gràcies per ser la meva germana
Gràcies P, per la teva generositat i bondat....entre d'altres, però sobretot per ser la meva germana
Gràcies JMB, per col.laborar i estar pendent de tot, respectant la distància necessària per deixar fluir les coses
Gràcies IB, per la teva paciència, els teus consells i el teu afecte
Gràcies Y, per caminar al meu costat, cada una amb el seu dolor, però cada una també amb el dolor de l'altra
Gràcies BG, per aparèixer del no res, fer-me riure i respectar quan només sóc capaç de somriure; i gràcies per veure en mí "una persona maca per dins i per fora"
Gràcies a les dues  L i L, cada una amb el seu estil. Gràcies per acompanyar-me en els meus passos per aquest nou camí, tanmateix com una mare vigila els primers passos del seu fill sense voler intervenir, però donant-li la confiança que si cau, no ha d'agafar por perquè és part de l'aprenentatge
Gràcies PM, per ser un home que té un cor respectuós amb els sentiments de les dones
Gràcies IC, per ser franca amb mí, amb paraules força dures que jo no entenia, però que ara comencen a tenir sentit
Gràcies RB, per les teves trucades, sense saber ben bé que dir perquè la teva posició no és fàcil
Gràcies Jèp, per fer que senti la meva feminitat quan em dius " amb el cabell recollit ensenyes la bellesa de les teves faccions"
Gràcies AL i JV, per la vostra acollida i la vostra escalfor
Gràcies N, per els teus missatges i la teva confiança en mi
Gràcies J, per tots els dies en els que hem compartit tant...i gràcies per mostrar-me, amb una duresa difícil d'agrair, la imminent mort de la meva ànima i la urgent recuperació d'aquesta

Gràcies a tots i totes per anar apareixen de mica en mica i sense cridar-vos, aportant-me la vostra essència i alimentant així el meu cor.
I gràcies a tots aquells que d'una manera indirecta no m'heu preguntat, no m'heu mirat o no m'heu volgut reconèixer, perquè sense saber-ho heu respectat el meu fosc moment.

diumenge, 27 de març del 2011

Treient cadenes

Algú a qui jo estimo molt, un dia va escriure........

"Las lágrimas son las cadenas que te quitar al llorar, porque son ellas las penas que salen sin poder hablar"

 "Les llàgrimes són les cadenes que et treus al plorar, perquè són elles les penes que surten sense poder parlar"

 Gràcies per tota les coses que m'has aportar i que són la meva base com a persona.
*El text original és en castellà, però he trobat interessant també escriure'l en català (ella voldria)

dissabte, 26 de març del 2011

A prop teu

Avui l'he vist.
He intentat no mirar-lo, deixar la ment en blanc, tenir el pensament ocupat, fixar la vista en mil coses...Però no he pogut evitar que el cor es posés el despertador i comencés a bategar a un ritme inusual.
Està més prim i no fa gaire bona cara. M'imagino que igual que jo.
Els seus ulls són inexpressius, en canvi els meus els he de controlar perquè no em delatin.
No sé què pensa, què sent, què vol...
M'apropo, però no deixa crear un espai de conversa proper, més aviat reflecteix una certa obligació en apropar-se a mi, que m'incomoda enormement, que em crea una tristor profunda i una pèrdua de control sobre mi mateixa.
Dissimulo tant com puc, somric a la resta de gent i a la que puc marxo amb les llàgrimes als ulls i un nus a la gola. Marxo al meu refugi per beure'm les llàgrimes i menjar-me la tristor.
Però el trobo tant a faltar ...

Dislexia emocional

Un dia més.
Encara sento aquell dolor, he estat a la foscor massa temps.
Deixo la ment en blanc i miro la llum del dia. La llum del sol em dona vida i desitjo mirar cap a la vida.
Aquesta paraula durant molt de temps ha viscut desendreçada en el meu cap i en el meu cor. Per molt que volia, m'era impossible ordenar les lletres; així com un nen petitó que no sap muntar un puzle de 4 peces perquè no veu ni entén el significat del joc.
I jo, com a ell, no arribava a comprendre el conjunt de les 4 lletres. Tanmateix com el dislèxic desendreça les lletres en el seu cap, jo les desendreçava en el meu cor.

Frases

De vegades, no sentir és no voler,
No voler és no veure,
No veure és no viure plenament.

Gràcies Mar

                                         

Ja és de nit...

Un dia més tanco el llum. El meu cos vol descansar. Tanco els ulls i noto una escalfor familiar que recorre la meva cara formant un petit riu tebi, fins mullar el coixí.
Penso en tot el que has estat. I en tot el que ja no podràs ser.
La tristor m'abraça, i jo necessito tant una abraçada que em deixo acaronar fins que els meus pensaments i el meu cor poc a poc es van desconectant...
Bona nit....! Fins demà....!

Equinoci

Ritual a la platja per rebre la nova estació, amb tots els elements (aigua,terra,aire i foc).
Quina passada!.
La lluna plena casi a toca i mirant-nos a la cara.
Vam tornar a la terra tot allò que no volíem guardar en el nostre cor i vam donar la benvinguda als nous desitjos, que no deixen de ser noves esperances ...
I com a cloenda... un tímid bany.
Vam acabar la nit al costat de la llar de foc, bona música, bona companyia, bon ambient de risses....tot això acompanyat amb coca i  cremat. Saborejant i percebent l'escalfor, l'aroma i el caliu que desprèn el rom.
Moltes hores compartint, poques de dormir i la tornada en tren. Mirada fixada a la mar i un somriure permanent dibuixat a la cara.